• Imprimeix

El Govern crea el Programa Margalida Comas i Camps per a la millora de la docència i l'aprenentatge a la universitat

Torna
Dimecres, 26 de juliol de 2017
  • L’objectiu és col·laborar amb l’esforç de les universitats per modernitzar i adequar els mètodes docents i d’aprenentatge set anys després de l’inici de les titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior
  • Amb aquest pla s’estenen les actuacions de millora de formació docent a tots els nivells educatius: educació infantil i primària, educació secundària i ara professorat universitari
Margalida Comas

Margalida Comas

El Govern vol reforçar i donar un nou impuls a la innovació en la docència universitària per afavorir nous mètodes d’aprenentatge amb la creació del Programa Margalida Comas i Camps per a la millora de la docència i l’aprenentatge a la universitat, que coordinarà el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). El Programa –que porta el nom d’una professora de la Universitat de Barcelona que als anys 30 va ser un referent en innovació pedagògica–, neix amb la voluntat de modernitzar i adequar els mètodes docents d’aprenentatge set anys després de l’inici de les titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior. El catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i antic vicerector de Docència de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep-Eladi Baños, escollit entre professors universitaris de reconegut prestigi i designat per la Junta del CIC, en serà el director.    
 
Aquest programa completa les actuacions de millora de formació docent a tots els nivells educatius: educació infantil i primària (amb el programa MIF de Millora i Innovació en la Formació de Mestres), educació secundària (amb el pla de Millora del Màster Universitari en formació del professorat d’educació secundaria obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes), i ara amb aquest nou pla adreçat al professorat i la funció docent de nivell universitari.
 
El secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha destacat durant la presentació pública del programa que “la docència és una qüestió cabdal i estratègica en les nostres universitats i més ara, que han assolit posicions internacionals molt rellevants. Per tant, hem de continuar avançant i millorant en les tres missions de la universitat: docència, recerca i transferència ”. Navarro ha estat acompanyat en la presentació del Programa Margalida Comas i Camps pel director general d’Universitats, Josep Pallarès, i pel director del programa, Josep-Eladi Baños.
 
El programa promourà actuacions compartides a nivell del sistema universitari de Catalunya en l’àmbit de la millora de la docència i l’aprenentatge, això com de l’avaluació competencial. En aquest sentit, es posarà a l’abast de totes les universitats i del seu alumnat les eines necessàries per facilitar una millora en l’aprenentatge competencial i en la gènesi i l’adquisició del coneixement a les aules. Les actuacions previstes s’adrecen al professorat i als estudiants, en tant que generadors i receptors del procés educatiu i una de les motivacions principals del programa és potenciar el reconeixement de l’activitat docent del professorat universitari al mateix nivell que la recerca.
 
Navarro ha afegit que “amb aquest programa el Govern vol reconèixer l’esforç fet per les universitats en la millora de la docència i l’aprenentatge i donar-li un nou impuls a través de la implementació de noves actuacions”.
 
Actuacions previstes
El director del Programa Margalida Comas i Camps, Josep-Eladi Baños, ha explicat que les actuacions previstes “aniran dirigides als estudiants, el professorat i les universitats” i que “es consensuaran amb tot el sistema universitari”. Baños ha subratllat que “presentem un programa impulsat des del Govern però és un programa de sistema en el què hi participaran activament totes les universitats”.
 
Entre els estudiants el programa vol incidir, d’una banda, en la millora del procés d’aprenentatge per contribuir a la reducció de l’abandonament dels estudis per motius acadèmics. De l’altra, es vol afavorir un aprenentatge competencial basat en l’adquisició activa dels coneixements i de les tècniques necessàries per garantir l’èxit personal i professional. Algunes actuacions previstes dins d’aquest col·lectiu aniran des de la promoció d’estudis que contribueixin al coneixement, desenvolupament i avaluació dels processos d’aprenentatge fins a la introducció de les noves tecnologies de l’educació en els mètodes d’adquisició de coneixement.
 
En l’àmbit del professorat, el programa vol fomentar una formació pedagògica adequada per als professors novells així com la creació d’incentius per a la utilització de mètodes pedagògics que permetin la millora de l’aprenentatge dels estudiants. En aquest camp, es crearà un programa interuniversitari de formació docent per aquells professionals que desitgin iniciar la carrera acadèmica i s’estudiarà la posada en marxa d’un conjunt d’indicadors d’assoliment docent per ser incorporats a l’avaluació del professorat.
 
Finalment, pel que fa a les universitats el programa impulsarà les iniciatives d’innovació docent i la col·laboració entre universitats mitjançant la creació d’espais que permetin el coneixement mutu i l’intercanvi d’experiències docents innovadores entre universitats. En aquest punt, el director general d’Universitats, Josep Pallarès, ha destacat “el gran consens existent entre totes les universitats” per desplegar un programa que “no parteix des de zero sinó que vol afavorir les bones pràctiques que ja es duen a terme i crear sinergies perquè la qualitat docent continuï avançant”.
 
Antecedents del Programa
Amb  la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, des del Govern i les universitats han realitzat diferents actuacions en el disseny dels actuals plans d’estudis creant, entre d’altres, programes per a la millora de la innovació docent i de la qualitat docent i desenvolupant noves eines i formats d’aprenentatge. Així, per exemple, fa anys que el Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI) treballa per fomentar l’intercanvi d’experiències de millora docent.
 
També s’han impulsat diverses convocatòries per la millora de la qualitat docent del sistema universitari català com va ser el Programa de Millora de la Qualitat Docent (MQD) o des del 2014 MIF o la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d’Educació que enguany ha evolucionat amb un examen propi diferenciat de les PAU. Malgrat tot, quedaven pendents aspectes rellevants com ara la formació pedagògica del PDI, l’estandardització de l’avaluació en els processos d’ensenyament-aprenentatge o la valoració institucional de la docència, entre altres aspectes.
 
Inspirant-se en el conjunt d’aquestes experiències, el Programa Margalida Comas i Camps vol promoure l’existència d’espais comuns on compartir i conèixer de forma més detallada les iniciatives més reeixides en aquest àmbit pedagògic. Així, vint-i-un anys després que el Govern posés en marxa les Distincions Jaume Vicens Vives per premiar l’excel·lència en la docència universitària, aquest programa vol fer ara de palanca per iniciar, amb la màxima qualitat, el canvi necessari en els models pedagògics que genera la realitat social del segle XXI. I això passa necessàriament per la incorporació de pràctiques d’aprenentatge fonamentades en evidències i en el coneixement existent que donin resposta a les necessitats dels nous estudis i dels estudiants actuals.
 
Coordinació i gestió
El Programa Margalida Comas i Camps constarà d’un Consell Assessor amb participació d’un expert de cada universitat catalana, així com de l'àmbit internacional. Es preveu un pressupost de projectes amb una assignació anual aprovada en funció dels projectes específics a realitzar en cada període. La durada inicial del programa és de 4 anys, renovable explícitament cada any per acord de la Junta del CIC. Així mateix, el programa coordinarà la convocatòria d’ajuts per a la recerca i la innovació educativa i organitzarà la selecció, adjudicació i seguiment de grups de treball específics.

 
Margalida Comas i Camps
Margalida Comas i Camps (Alaior, 1892 – Exeter, Regne Unit, 1973) fou biòloga, mestra, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona. Comas fou pionera de la pedagogia de les ciències naturals, una figura clau de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora ha quedat recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.
 
Va créixer en una família de pensament progressista que estimava la cultura. El seu pare va ser un mestre amb idees liberals que va participar activament als moviments de renovació pedagògica de la Institución Libre de Enseñanza. El 1915 es va graduar a l’Escola d'Estudis Superiors de Magisteri de Madrid en la branca de ciències amb el número 1. El 1921 va començar la carrera de ciències naturals a Madrid, que va acabar a Barcelona. El 1926 va obtenir una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) i va poder anar dos anys a la Sorbona de Paris. El 1928 es va doctorar en Ciències a la Universitat de Barcelona, una de les primeres dones a tot l’Estat.
 
El curs 1932/33 va ser nomenada sots-directora de l’Escola Normal de la Generalitat, membre del Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i finalment el 1933 professora de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant els anys de la república va formar part de les comissions d’ensenyament de Catalunya i el 1933 va ser secretària del Consell Regional de Segon Ensenyament, on era l'única dona. Amb la col·laboració de Concepció Casanova, va dirigir un seminari sobre la formació dels conceptes científics i el llenguatge infantil. A l’escola d’estiu de 1935 va presentar la ponència «Bases per a l'ensenyament de les ciències naturals».
 
Quan començà la Guerra Civil espanyola es trobava a Madrid. Va travessar la frontera francesa a Irun però va tornar a Catalunya. A finals de 1937 va viatjar a Anglaterra per fer tasques de propaganda antifeixista i fer-se càrrec de l’educació dels nens i nenes refugiats. A partir d’aquesta data va viure a l’exili amb el seu marit Guillem Bestard, pintor i fotògraf mallorquí amb qui s’havia casat el 1931. En l’exili, va exercir de professora de biologia a la Dartington Hall School de Devon.