• Imprimeix

Volen dir el mateix els sufixos -gen o -gènic? Un matís gens negligible

Les formes sufixades d’origen grec -gen -gena, i -gènic -gènica són molt productives en la formació de termes dels àmbits de les ciències de la vida i de la salut. Però no tenen el mateix significat i és recomanable, per raons de precisió, no utilitzar-les indistintament en la creació de nous termes. Cal valorar en cada cas quin és el sufix més apropiat segons allò que es vulgui denominar.

26/09/2018 13:09
R140_BITS_epigenetica

Illustration of DNA, de DennisM2 a Flickr (CC0 1.0).

Segons el diccionari normatiu, -gen -gena —que permet crear tant adjectius com substantius— és una forma sufixada del grec -genés, derivat del mot génos, que significa ‘naixement’ o ‘origen’; indica, per tant, ‘que genera (allò que indica la base a què s’adjunta)’ o ‘que produeix (allò que indica la base a què s’adjunta)’: acidogen, al·lergogen, cancerigen o oncogen (que no s’ha de confondre amb oncogèn, és a dir, un gen, alterat per alguna causa o algun agent, que pot produir càncer).

 

En canvi, la forma sufixada -gènic -gènica —que s’utilitza únicament en la creació d’adjectius— prové del mot grec genikós, que significa ‘nascut’ o ‘generat’; indica, per tant, ‘que és generat per (allò que indica la base a què s’adjunta)’ o ‘que és produït per (allò que indica la base a què s’adjunta)’: biogènic, fisiogènic, neurogènic, oncogènic (que no és el mateix, doncs, que oncogen), patogènic (que no és el mateix que patogen), pirogènic, etc. De vegades, les formacions amb -gènic -gènica també estan emparentades amb substantius acabats en -gènia, forma sufixada (del mot grec geneá ‘naixement’ o ‘generació’) que sovint remet a la idea de ‘estudi de’ (per exemple, espermatogènic -a és ‘relatiu a l’espermatogènia’, és a dir, a l’estudi de l’espermatogènesi, la generació de gàmetes masculins). 

 

La distinció entre -gen -gena i -gènic -gènica és vàlida en la majoria de termes, encara que hi ha algun cas excepcional de formes tradicionals, ja consolidades, en què no se segueix: per exemple, endogen significa ‘que és produït des de dins’, mentre que, segons la teoria, hauria de significar ‘que produeix internament’; passa el mateix amb exogen o organogen. Però la tendència general en català és conservar el matís que ofereixen aquest parell de sufixos. Cal tenir-ho en compte, perquè en anglès no es fa i són molts els termes de l’àmbit científic que penetren en català per la via d’aquesta llengua.

 

En anglès, -gen s’utilitza únicament en la formació de substantius i significa tant ‘que produeix’ (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) com ‘que és produït per’ (cultigen, en català planta cultivada). En canvi, per a la creació d’adjectius en anglès s’utilitzen les formes sufixades -genic i -genetic, totes dues també amb el doble significat de ‘que produeix’ i ‘que és produït per’: carcinogenic, en català carcinogen (‘que provoca o afavoreix l’aparició d’un càncer’); iatrogenic, en català iatrogènic (‘que deriva de l’actuació del metge’); cytogenetic, en català citogen (‘que origina la formació de cèl·lules’); psychogenetic, en català psicogènic (‘produït per la psique‘), etc.

 

Finalment, cal dir que, encara que en català també hi ha també adjectius acabats en -genètic -genètica, són, bàsicament, formacions vinculades amb substantius acabats en -gènesi (del mot grec génesis, ‘generació’): abiogenètic, de abiogènesi; partenogenètic, de partenogènesi, etc.

Un cas particular és el de la parella d’adjectius genètic/genètica i epigenètic/epigenètica, en què l’evolució del coneixement ens permet distingir dues accepcions rellevants per al tema que en ocupa en aquest article. Per a genètic/genètica, tenim: 1) ‘relatiu o pertanyent a la gènesi’ [en el sentit de ‘generació´] i 2) ‘relatiu o pertanyent a la genètica’ [com a branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies]. Anàlogament, per a epigenètic/epigenètica, tenim: 1) ‘relatiu o pertanyent a l’epigènesi [una teoria de la generació que sosté que l’embrió es desenvolupa a partir d’una formació viva indiferenciada] i 2) relatiu o pertanyent a l’epigenètica [com a branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA].

Si us ha semblat interessant, podeu recuperar tota la informació d’aquest article en format de fitxes terminològiques en el Diccionari de criteris terminològics, una obra en línia que us explicarà, per exemple, la diferència entre els sufixos -gen i -gènic o la formació del terme epigenètica

 

Text elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT

R139_BITS_logo_TERMCAT

Més informació