• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
Un treball multidisciplinari ha aconseguit reconstruir les rutes comercials de l’antic imperi romà

El treball conjunt d’historiadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes ha permès reconstruir com era el comerç de l’antic imperi romà. L’estudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que l’Atlàntic era la ruta principal per transportar l’oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord d’Europa (vall del Rin Britània o Bèlgica), en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial.

27/09/2018 10:09
R140_UNI_rutes imperi roma

Rutes imperi romà

Per dur a terme la recerca s’ha utilitzat la base de dades del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la Universitat de Barcelona (UB) on s’apleguen 43.000 registres arqueològics de restes d’àmfores. Aquests recipients són el millor indicador per estudiar el comerç d’aliments a l’antiga Roma, creadora de la primera xarxa comercial europea complexa, ja que estaven presents a tot l’imperi i duien gravats uns segells amb informació precisa sobre el lloc de procedència i altres característiques dels productes. A la recerca s’ha analitzat aquesta immensa base de dades d’epigrafia amfòrica amb mètodes propis de la física i la informàtica per contrastar les diferents teories sobre el comerç a l’antiguitat.

Els investigadors han conclòs, per exemple, que la distribució per províncies tenia un paper rellevant en el comerç dels aliments, i les províncies properes geogràficament mostraven coincidències, com que les àmfores tenien els mateixos segells de procedència, segurament perquè compartien les mateixes rutes comercials. Igualment, s’observa que les províncies amb destacaments militars importants també presentaven similituds entre elles, cosa que indica que unitats de l’exèrcit separades per milers de quilòmetres s’abastien amb el mateix sistema de proveïdors.

En els resultats s’observen similituds, pel que fa a l’epigrafia amfòrica, entre les províncies de la vall del Rin (Rècia, Germània Superior i Germània Inferior) amb les zones de Britània i Bèlgica. En canvi, no hi ha aquesta similitud amb les províncies de la Gàl·lia. Aquesta diferència fa pensar que els productes procedents de la península Ibèrica no arribaven al nord d’Europa a través del Roine, travessant la Gàl·lia, com algunes hipòtesis defensaven, sinó que les àmfores es transportaven a través de l’Atlàntic.

El mètode aplicat ha permès superar la complexitat i les distorsions pròpies d’una informació fragmentada com són les restes arqueològiques. Si bé aquest tipus d’anàlisi quantitativa i les simulacions informàtiques emprades s’han usat més per estudiar altres etapes anteriors, com les societats prehistòriques, aquesta recerca obre noves possibilitats per conèixer millor la Roma clàssica, ja que es podria aplicar el nou mètode a altres productes i a recipients diferents de les àmfores.

La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte europeu Production and distribution of food during the Roman Empire: Economics and political dynamics (EPNet), liderat pel catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB José Remesal, i que va rebre un ajut Advanced del Consell Europeu de Recerca (ERC). A més del CEIPAC, els altres socis del projecte EPNet són el grup de recerca de la UB PhysComp, coordinat per Albert Díaz Guilera, que es dedica a l’estudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio i Iza Romanowska), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).

 

X. Rubio-Campillo et al., The ecology of Roman trade. Reconstructing provincial connectivity with similarity measures,
Journal of Archaeological Science, (2018). https://doi.org/10.1016/j.jas.2018.02.010