• Imprimeix

RIACat: avaluació de l’impacte de la recerca a Catalunya

Actualment està prenent una rellevància especial la demostració del valor social de la recerca, tant pel retiment de comptes a la societat com pel fet de facilitar la presa de decisions sobre polítiques i finançament públic. Davant la necessitat d’identificar una estratègia comuna per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha promogut la comunitat RIACat.

26/06/2018 08:06
R139_CAT_RIACat

El Departament de Salut, a través de la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de la Direcció General de Recerca, han impulsat de manera conjunta aquesta comunitat.

Una de les definicions més acceptades d’impacte de la recerca és ‘qualsevol efecte, canvi o benefici de la recerca sobre l’economia, la societat, la cultura, les polítiques públiques o els serveis i sobre la salut, el medi ambient o la qualitat de vida, més enllà de les activitats acadèmiques’. Segons diverses estimacions, el sistema públic de recerca català genera cada any més de 3.500 milions d’euros i cada investigador crea set llocs de treball gràcies als fons competitius que obté per als seus projectes. A més, cada euro invertit en recerca equival a un retorn de tres euros en valor social i econòmic.

La comunitat RIACat està inicialment integrada per experts de la Secretaria d’Universitats i Recerca, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), la Institució CERCA, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Es va posar a treballar a mitjan 2018 en l’adaptació a Catalunya del projecte International School on Research Impact Assessment (ISRIA), creat el 2013 en resposta a la creixent necessitat de persones qualificades per impulsar, assessorar i mostrar l’impacte de la recerca. Així, el passat mes de maig es va organitzar el primer seminari RIACat (Research Impact Assessment Catalunya) amb el lema «Awareness on research impact. Moving towards a strategy», impulsat conjuntament pel director general de Recerca, Francesc Subirada, i el director general de recerca i innovació en salut, Albert Barberà; el seminari va ser dirigit per Paula Adam (AQuAS) i coordinat per Montse Daban (Secretaria General d’Universitats i Recerca), amb la finalitat d’assentar unes primeres bases del treball per poder dur a terme aquest tipus d’avaluacions i trobar la definició d’una estratègia comuna per a Catalunya.

Hi van assistir actors clau del sistema de recerca de Catalunya (agents planificadors, avaluadors i gestors), que van tenir la possibilitat d’informar-se sobre les experiències internacionals més rellevants en aquesta matèria, tant des d’un punt de vista teòric com pràctic. Pel que fa a la participació del teixit investigador en la divulgació de l’impacte de la seva recerca, es va parlar de les habilitats que els científics haurien d’adquirir, així com de la necessitat de crear a Catalunya ecosistemes adients per tal d’aprofitar els resultats de la seva recerca, sense que això anés en detriment de les seves activitats investigadores.

Van tenir un paper central les «quatre A», que són l’objectiu de l’avaluació de l’impacte de la recerca, en anglès: analysis, accountability, advocacy i allocation (anàlisi, retiment de comptes, defensa i distribució de recursos), sense oblidar la transformació que s’espera que provoqui aquest nou marc d’acció. En la seva aplicació a Catalunya va haver-hi un bon consens en el fet que calia prioritzar les dues primeres A (analysis, accountability). Pel que fa a mètodes, es van descriure indicadors qualitatius i quantitatius i la metodologia de narratives d’impacte, en contraposició a la d’estudis de cas. La darrera sessió es va dedicar a treballar conjuntament sobre les característiques que hauria de tenir l’eina d’avaluació d’aquest impacte més adequada per a un país com Catalunya.

Algunes frases destacables de la jornada van ser: «No tots els impactes són directament observables», «els resultats de l’avaluació de l’impacte no poden ser els únics determinants en l’avaluació», «l’excel·lència no és una condició perquè hi hagi impacte, és un valor en ella mateixa» i «els indicadors quantitatius que s’utilitzen per a l’avaluació de l’impacte de la recerca no haurien de ser els únics elements decisius en els criteris de distribució de fons».

Finalment, cal destacar que les primeres actuacions de futur de la comunitat RIACat aniran dirigides a difondre la rellevància d’avaluar l’impacte de la recerca de cara a consolidar les capacitats que ha assolit el nostre país i a desenvolupar una eina que mostri l’impacte de la recerca a la societat i que pugui ser útil en la presa de decisions per fer que Catalunya esdevingui un país competitiu a escala internacional en l’àmbit de la mesura de l’impacte de la recerca. Un cop desenvolupada, se’n farà una presentació pública per fer visible la seva aplicació en diferents escenaris amb l’objectiu final de donar resposta a les necessitats de la societat davant dels reptes de futur gràcies a la implicació transversal del Govern i de tots els actors del sistema català de coneixement.