• Imprimeix

Quina salut tindrem el 2040?

L’estudi de prediccions i escenaris alternatius per a l’esperança de vida i les principals causes de mort el 2040 realitzat per l’Institute for Health Metrics and Evaluation (IHME) de la Universitat de Washington mostra que probablement tots els països experimentaran almenys un lleuger augment en l’esperança de vida els propers anys.

29/11/2018 12:11
R142_CIENCIA_esperança de vida

Mapa de l’esperança de vida d’homes i dones el 2040

Els investigadors apunten que les desigualtats continuaran sent grans, però la diferència entre els millors escenaris i els pitjors es reduirà, tot i que encara serà significativa. En molts països encara hi haurà massa persones amb pocs ingressos, les quals seguiran tenint poca formació i moriran prematurament. Però aquests països podrien millorar l’escenari més ràpidament ajudant les persones a afrontar els principals riscos de mortalitat, especialment el tabac i la mala alimentació. Els investigadors van aprofitar les dades de l’estudi Global Burden of Disease (GBD) per fer previsions i escenaris alternatius més o menys optimistes en relació amb l’esperança de vida i la mortalitat de 250 causes de mort en 195 països i territoris.

L’estudi de l’IHME no té precedents i, a banda d’incloure malalties de risc, proporciona models estadístics més robustos i estimacions i factors més detallats que previsions prèvies de l’ONU o d’altres instituts d’estudis de població.

El 2016, quatre de les deu causes principals de mortalitat prematura van ser malalties no transmissibles (MNT) o lesions; en canvi, el 2040, aquest nombre es preveu que augmenti a vuit: cardiopaties isquèmiques, ictus, malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC), malalties renals cròniques, Alzheimer, diabetis, lesions provocades pel trànsit i càncers de pulmó.

A més de posar de manifest la creixent importància de les MNT, l’anàlisi exposa un risc substancial de rebot de la mortalitat per VIH/SIDA, que podria fer retrocedir l’augment de l’esperança de vida que hi ha hagut recentment en diversos països de l’Àfrica subsahariana.

També es preveu un augment de MNT en molts països en què la població té un nivell d’ingressos baix, on, a més, és probable que es mantingui la mortalitat per malalties infeccioses, maternes, neonatals i nutricionals, cosa que els suposarà una doble càrrega de malaltia.

Els investigadors d’aquest estudi esperen que els escenaris millors i pitjors que mostren permetin que els grups d’interès examinin els canvis que s’han de fer per millorar els sistemes de salut en l’àmbit local, nacional i global. Aquests escenaris ofereixen noves idees i ajuden a estructurar la planificació de la salut, especialment pel que fa als períodes llargs de retard entre les inversions inicials i els seus impactes, com ara la investigació i el desenvolupament de fàrmacs.

 

 K. J. Foreman et al., Forecasting life expectancy, years of life lost, and all-cause and cause-specific mortality for 250 causes of death: reference and alternative scenarios for 2016–40 for 195 countries and territories,
The Lancet, 392 (2018). DOI: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(18)31694-5