• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
«Predir quins pacients de càncer de mama es beneficiaran del fàrmac contra la metàstasi es traduirà en una millora de la taxa de supervivència de la malaltia»

Entrevista a Roger Gomis, investigador ICREA cap del laboratori Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l’IRB Barcelona.

31/01/2018 09:01
R134_CENT_Entrevistes_RECERCAT

Roger Gomis, cap del laboratori Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l’IRB Barcelona.

Un estudi recent publicat a The Lancet i coliderat des de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) pot provocar un canvi en els protocols terapèutics del càncer de mama que comporti una reducció de la taxa de mortalitat del 3,4 % dels casos d’aquesta malaltia, que a Europa afecta cada any al voltant de 200.000 persones. Parlem amb l’investigador ICREA a càrrec de la recerca, Roger Gomis, que ens explica les aplicacions i les potencialitats de la detecció precoç dels pacients que es poden beneficiar de tractament preventiu de metàstasi òssia. Gomis és un dels investigadors sobre el càncer referents a tot el món, com palesa l’impacte del treball publicat a Nature Cell Biology que acaba de liderar i que ha permès identificar la proteïna que manté latent les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama.

Quin és el punt de partida de la vostra recerca?

Hem traslladat al context clínic una troballa 100 % experimental feta prèviament al laboratori. Concretament, es tracta d’un biomarcador capaç de predir els pacients amb càncer de mama que tenen un alt risc de patir metàstasi òssia. Ens vam marcar la fita de comprovar en assajos clínics si érem capaços d’oferir millors tractaments i, amb aquest objectiu, vam crear Inbiomotion una spin-off (empresa derivada) de l’IRB a la qual vam transferir aquesta tecnologia i que ha desenvolupat un assaig de diagnòstic amb estàndards clínics. En síntesi, hem  partit d’un assaig clínic ja existent a Anglaterra, però amb caràcter multicèntric i que cobria diversos països, que comparava dos  grups de pacients: un amb un tractament estàndard i un altre amb l’afegitó d’un fàrmac per prevenir la metàstasi òssia. La conclusió inicial d’aquest ampli assaig clínic, de 3.300 casos, va suposar un xoc: demostrava que el fàrmac no era beneficiós, que no provocava cap efecte.

Com vau transformar aquests resultats en un estudi d’utilitat per tractar el càncer de mama?

La nostra feina ha estat rescatar aquest assaig clínic i afegir-hi la variable del nostre biomarcador per seleccionar millor els pacients i ser capaços de definir quins es beneficien del fàrmac i quins no. En primer lloc, hem comprovat que en el  grup de pacients control (els que rebien el tractament estàndard sense el fàrmac per prevenir la metàstasi) hem estat capaços de reproduir la troballa al laboratori, és a dir, disposem d’un biomarcador que prediu, especialment en el cas de dones postmenopàusiques, els pacients amb risc de patir metàstasi. Però la troballa que el fa encara més interessant és que utilitzant aquest biomarcador també hem pogut predir que quatre de cada cinc pacients de càncer de mama realment es beneficien de la inclusió  del  fàrmac per prevenir la metàstasi. Una constatació que es tradueix en menys metàstasis i en una millor supervivència.

I com s’explica que un 80 % dels pacients es beneficiïn del tractament, però que en el treball original no es detectés un efecte positiu al conjunt del grup?

Perquè també gràcies a l’ús d’aquest biomarcador hem identificat una subpoblació que, tot i que és molt petita, no és que no es beneficiï del fàrmac, sinó que a més es veu perjudicada en desplaçar la metàstasi de l’os cap a altres òrgans. I sempre és menys perillosa una metàstasi de l’os que, per exemple, del cervell. El biomarcador ens ha permès identificar dos grups: un primer grup molt important que se’n veu beneficiat, i un segon grup més petit, però amb un efecte perjudicial molt important. Per tant, quan es barregen els dos grups amb efecte net sobre la població en general no es detecta cap influència.

Quina incidència en el percentatge de superació de la malaltia podria comportar la confirmació final de la vostra troballa?

Amb aquest primer treball hem vist que l’ús del biomarcador suposa una reducció en el percentatge de metàstasis en quatre de cada cinc pacients, i això representa una millora en la taxa de superació de la malaltia. Amb xifres anualitzades estem parlant d’una reducció del risc absolut de metàstasi del 6,6 %, que no està gens malament. Això es tradueix directament —en termes de supervivència— en una reducció del risc de mortalitat del 3,4 %. Recordem que a Europa la xifra de nous càncers de mama se situa aproximadament en 200.000 esdeveniments, dels quals al voltant d’un 15 % (30.000 casos) derivaran en metàstasi. En malalties com ara els càncers de mama, pròstata, pulmó o colon, que són tumors molt prevalents, qualsevol petit benefici arriba a molts pacients.

Creieu que del vostre treball es podria derivar una modificació dels protocols terapèutics?

Si l’empresa és capaç de verificar en un assaig independent confirmatori que el biomarcador es comporta tal com hem descrit, és molt possible que se n’aprovi l’ús per canviar l’estàndard clínic per tractar els pacients de càncer de mama. Ara s’està en converses amb l’Agència Europea del Medicament i amb la FDA, l’Agència d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units  per a l’aprovació d’aquest biomarcador en un context clínic.

L’estudi l’heu liderat des de l’IRB Barcelona juntament amb Robert E. Coleman, de la Universitat de Sheffield. Com va sorgir la col·laboració i com ha funcionat?

Cal destacar en tot moment la generositat i el lideratge del Dr. Rob Coleman, que ens ha posat a l’abast les seves dades i ens ha permès que des de l’IRB participéssim molt activament en  el què, el com i el quan de l’estudi. També ha estat capital el paper de l’empresa Inbiomotion, que ha fet possible transformar una troballa de laboratori en una eina de diagnosi hospitalària.  Alhora, també ha estat instrumental en facilitar que una sèrie d’investigadors ens coordinéssim per  aportar el nostre input científic i dissenyar un estudi sobre les mostres d’un assaig clínic ja existent a la Universitat de Sheffield.  L’empresa ens ha proveït d’un laboratori central d’anàlisi que, de manera absolutament cega, ha avaluat totes les mostres de l’assaig original amb el seu propi  kit de diagnòstic. Un cop retornada la informació ha estat possible avaluar-la i, amb l’ajut d’uns estadístics, transformar-la en les dades que posteriorment hem interpretat.