• Imprimeix

Llengua i Literatura. Barcelona 1700

23/04/2012 10:04
Llengua i Literatura. Barcelona 1700

Aquest llibre ens presenta una nova visió d’un període en el qual la llengua i la literatura catalanes han estat tradicionalment titllades de decadents. Com diu l’historiador Albert Garcia Espuche a la introducció, aquest treball “permet reconsiderar radicalment el tòpic que, de manera insistent, postulava la decadència catalana en l’edat moderna”.

Es tracta d’una època en la qual el centre del poder polític es desplaça i, des de l’inici de l’ampli regnat dels Habsburg, la Corona d’Aragó passa a una posició secundària que s’accentuarà després dels Decrets de Nova Planta. És una etapa de certa decadència política i material, però no necessàriament de la llengua i del seu ús. Els diversos autors del llibre en fan una nova interpretació fonamentada en les més variades manifestacions dels usos del català i la seva literatura.

Una manifestació de la vitalitat de la llengua s’evidencia, per exemple, pel fet que a la Barcelona de 1516 estan documentades 10 llibreries i cap impressor, mentre que el 1716 hi havia 23 llibreries i 17 impressors. És curiós també remarcar que la major part dels llibreters estaven al carrer de la Llibreteria o al seus voltants. i que el nom del carrer encara avui es conserva.

En el capítol dedicat a la documentació notarial s’exposa que existeixen a casa nostra una gran quantitat d’arxius notarials que conserven el testimoniatge de tota mena d’activitats personals, familiars i institucionals; cal destacar que l’Arxiu Històric de Protocols és el segon arxiu més important d’Europa després del de Gènova. El buidatge i recompte dels documents dels llibres notarials ha permès estudiar la presència de les diverses llengües, català, llatí i castellà, en aquests documents.

El llibre també aborda l’anàlisi del català d’us comú i presenta un recull lèxic amb nombrosos exemples de paraules o combinacions de paraules que no consten a cap dels diccionaris posteriors, cosa que posa de manifest la riquesa del català comú de l’època. Hi són descrites paraules com bellavila, bordesí, calaquí, mangala o quinet (tots ells, tipus de roba), cotxa (espai per conservar el gel), punta (insult), rodaparets (arrambador), entre moltíssimes altres.

Finalment, cal remarcar que el llibre conté dos capítols que tracten del llenguatge literari i la literatura catalana barroca.


Llengua i Literatura. Barcelona 1700
Joan Santanach i Suñol, Xavier Torres Sans, Xavier Cazeneuve i Descarrega, Albert Garcia Espuche, Francesc Feliu, Josep Solervicens.
Editorial Barcino, Fundació Lluís Carulla, Ajuntament de Barcelona.
287 pàgines