• Imprimeix

Les proteïnes dels records

Una recerca ha identificat 166 proteïnes que poden arribar a durar setmanes, mesos o fins i tot anys en les connexions de les neurones dels ratolins. Els científics de l’escola universitària de Medicina Johns Hopkins Medicine de Baltimore creuen que podria ser la base de la conservació de la memòria.

31/05/2018 10:05
R138_CIENCIA_proteines records

Les fletxes assenyalen les sinapsis (en color magenta) que romanen estables amb el pas del temps / Johns Hopkins Medicine

Els científics creuen que la memòria queda emmagatzemada a la xarxa que les neurones formen quan s’entrellacen. Aquestes unions, establertes a través de les anomenades sinapsis, poden ser més o menys fortes, activar o desactivar altres connexions i vincular neurones d’unes o zones cerebrals o altres i canvien constantment. Aquesta estructura d’interconnexió neuronal s’anomena engrama.

Per obtenir aquests resultats, un equip de científics va criar diversos grups de ratolins, els quals va alimentar amb menjar ric en certs isòtops. Després els científics van recórrer a l’espectrometria de masses, tècnica que els va permetre detectar la presència d’aquests isòtops en les proteïnes que es volien investigar. Un cop van haver analitzat 2.272 proteïnes de les sinapsis, van identificar-ne algunes de vida llarga, que perduraven durant setmanes, mesos o fins i tot anys.

Actualment treballen amb 50 d’aquestes proteïnes per saber si podrien tenir un paper en la pèrdua de memòria relacionada amb l’envelliment, en cas que s’arribessin a danyar. És molt infreqüent que aquestes proteïnes durin tant perquè la majoria no són estables i es degraden en hores o dies. Per això creuen que podrien ser de vital importància per al manteniment de les connexions sinàptiques que mantenen els records duradors.

Moltes d’aquestes proteïnes participen en dos processos fonamentals: la plasticitat sinàptica (la remodelació de les connexions entre neurones) i la transducció de senyals (la comunicació a través de membranes cel·lulars). Però fins ara no se sabia que fossin tan duradores i que poguessin tenir relació amb la maquinària que regula funcions importants de la memòria a llarg termini, l’aprenentatge i la pèrdua de memòria. Els resultats plantegen aquesta possibilitat.   

Els científics encara no entenen com el cervell emmagatzema els records. Per ara han esbrinat que les sinapsis es remodelen constantment i que s’estableix un sistema dinàmic en el qual l’aprenentatge i l’oblit són les dues cares de la moneda, ja que depenen de mecanismes semblants. També se sap que dels records només se n’emmagatzema una part de la informació i certs detalls i que determinades àrees cerebrals (com l’hipocamp o el còrtex prefrontal) estan implicades en algunes de les diferents formes de memòria.

 

S. Heo et al., Identification of long-lived synaptic proteins by proteomic analysis of synaptosome protein turnover,
PNAS, 115 (16), (2018). DOI:10.1073/pnas.1720956115