• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
Les #CiutatsQueVolem: cinc claus per construir ciutats més saludables

Investigadors d’ISGlobal han elaborat un informe on detallen cinc estratègies clau per construir ciutats saludables i sostenibles. La nostra salut i la del planeta depenen del disseny de les ciutats, però la vida urbana planteja desafiaments que exigeixen repensar la forma en què es planifiquen els entorns urbans. La iniciativa, amb l’etiqueta #CiutatsQueVolem, proposa llocs on viure bé de manera saludable i, en definitiva, ciutats fetes per a les persones.

30/05/2018 13:05
R138_CENT_ciutats saludables

Ciutats que volem / Óscar Rodríguez, de Sonicon

1: Contaminació de l’aire

Hi ha una abundant evidència científica que subratlla la necessitat urgent de millorar la qualitat de l’aire. El 98 % de les ciutats de països amb ingressos baixos i mitjans no compleix els nivells segurs de qualitat de l’aire de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Als països amb renda alta, aquest percentatge disminueix fins al 56 %.

El programa de recerca en entorn urbà i contaminació de l’aire d’ISGlobal ha dut a terme nombrosos estudis sobre com la pol·lució afecta la nostra salut. La contaminació de l’aire, en particular la procedent del trànsit, és la causa d’algunes de les malalties més comunes, com el càncer de pulmó, l’ictus o les malalties respiratòries. A més, la contaminació de l’aire afecta el cervell dels infants. Investigacions d’ISGlobal conclouen que l’exposició diària a diòxid de nitrogen (NO2) i carboni negre, dos dels contaminants associats al trànsit, afecten el desenvolupament cognitiu infantil.

S’espera que, d’aquí a 30 anys, set de cada deu  persones visquin en entorns urbans. Per afrontar els reptes que planteja aquesta urbanització sense precedents, governs, ajuntaments i planificadors urbans han d’actuar i prioritzar la millora de la qualitat de l’aire a les ciutats.

2: Soroll

Les ciutats són sinònim de soroll. Pensem que la contaminació acústica és només una molèstia i no l’associem directament amb la nostra salut, però l’OMS classifica el soroll procedent del trànsit com el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa, només per darrere de la contaminació de l’aire.

El soroll es defineix com un “so no desitjat” i és un dels factors ambientals més importants pel que fa a la salut pública. De tota la càrrega de malaltia que s’atribueix a una mala planificació urbana, el soroll del trànsit en representa el 36 %, un percentatge fins i tot superior al que s’atribueix a la contaminació de l’aire.

3: Espais naturals

Els estudis científics associen els espais verds, com parcs urbans, jardins, carrers arbrats o boscos, a nombrosos beneficis per a la salut en persones adultes, com la reducció de l’estrès, el fet de viure més anys o un millor estat de salut general i mental. A més, en infants es relaciona amb millores en la capacitat d’atenció, el desenvolupament emocional i el comportament, i fins i tot amb canvis estructurals beneficiosos al cervell.

D’altra banda, els espais blaus —llocs com fonts, llacs, rius o mars— i la seva relació amb la salut són un camp de recerca relativament nou; es relacionen amb un augment dels nivells d’activitat física i podrien ser beneficiosos per a la salut mental, especialment per a la reducció de l’estrès i per al benestar autopercebut.

Això no obstant, encara es desconeix quines característiques dels espais naturals són més beneficioses per a la salut de les persones, quin és el mecanisme que explica aquesta relació i quins espais naturals milloren de manera més notable la seva salut. Tot i així, més enllà de punts dispersos, els espais naturals han de ser una trama que comunica tot l’espai urbà i beneficia tota la ciutadania.

4: Activitat física

El sedentarisme és un problema de salut pública mundial: és el quart factor de risc de mortalitat global i causa un de cada quatre casos de càncer de mama i de còlon. Per aquesta raó, les ciutats han de ser dissenyades per fomentar l’activitat física mitjançant el transport actiu. Això significa que el disseny urbà ha de facilitar els desplaçaments a peu o amb bicicleta.

La meitat dels viatges en cotxe dins de la ciutat cobreixen trajectes de menys de 5 km, una distància que es pot recórrer en transport actiu amb un gran impacte positiu sobre la salut pública, ja que augmenta l’activitat física i redueix els nivells de contaminació de l’aire i acústica.

5: Temperatura

A les ciutats les temperatures solen ser més altes que a les zones que les envolten i la temperatura nocturna pot arribar a ser fins a 10 graus més alta als entorns urbans que als voltants d’aquests. Aquest efecte es coneix com a illa de calor.

La forma geomètrica de les ciutats, amb grans edificis i zones pavimentades que absorbeixen la calor, o la manca d’espais verds són algunes de les causes de les illes de calor. Aquest efecte i les altes temperatures augmenten la mortalitat, sobretot per malalties cardiovasculars i respiratòries.

Conclusions

Les evidències científiques són clares: la vida urbana actual pot portar associats greus impactes negatius en la nostra salut. El simple fet de viure en una ciutat no hauria de comportar aquests riscos per a la salut, sobretot perquè són perfectament evitables.

Les #CiutatsQueVolem són ciutats dissenyades per a les persones: espais amb bona qualitat de l’aire, escassos nivells de soroll i sense illes de calor. Entorns urbans amb més espais verds i nivells saludables d’activitat física. Hi ha moltes mesures disponibles per fer que siguin una realitat.

És per aquesta raó que la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal treballa estretament amb actors públics i privats per incorporar l’evidència científica a la planificació urbana. Atès el nombre de persones a les quals afecta i la gravetat de les possibles conseqüències, ISGlobal creu fermament que la salut urbana hauria de ser considerada una emergència.

Més informació