• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
La recerca militar: una amenaça per a la recerca en general, segons Nature

L’augment del pressupost i dels projectes en recerca militar en molts països podria tenir un efecte nociu sobre la recerca que es duu a terme en molts altres àmbits. L’editorial del 17 d’abril passat de la revista Nature alerta del dany que podria suposar en un futur proper la recerca militar i les desconfiances que podria fer aflorar entre els científics.

31/05/2018 11:05
R138_MON_recerca militar

Recerca militar / U.S. Air Force, Sargent Kevin Iinuma

Per a Nature, aquest sector de la recerca amenaça els principis que són la base d’universitats de tot arreu. Incrementar la dependència del finançament dels projectes militaritzats amenaçaria la responsabilitat de la recerca independent i de la seva curiositat. Al mateix temps, eliminaria els vincles de confiança que connecten científics de tot el món i soscavaria l’esperit de la recerca acadèmica. Fins ara, l’intercanvi de dades i tècniques aplicades a través de publicacions i col·laboracions ha estat la base de cooperacions pacífiques, fins i tot entre investigadors de països que estan en guerra entre ells. Si a partir d’ara els investigadors s’han de qüestionar si les seves contribucions alimentaran el desenvolupament d’armes, podrien, comprensiblement, segons la publicació, guardar els seus descobriments i el seu coneixement per a ells mateixos.

Per exposar aquest problema, Nature mostra diversos exemples. En primer lloc, parla de Corea del Sud, que té de veí, al nord, un líder bel·licós, bel·ligerant i imprevisible amb armes nuclears, míssils cada vegada més poderosos i moltes tropes. Els intents de Corea del Sud per contrarestar aquesta amenaça amb la superioritat tecnològica que li pot oferir l’ús del món acadèmic i de la seva infraestructura científica amb finalitats militars, han suscitat molta polèmica.

En segon lloc, la revista explica que els científics australians continuen debatent sobre el programa d’aliances de defensa científica del govern, que es va iniciar l’any 2014, i en el qual fins ara s’han inscrit investigadors de 32 universitats.

A Europa també ha passat, ja que una decisió de 2016 de la Comissió Europea per començar a finançar investigacions de defensa va portar 400 investigadors a signar una petició en contra d’aquesta decisió.

També passa al Japó, on les universitats es divideixen entre si han de rebre fons o no de l’Agència d’Adquisició, Tecnologia i Logística del Ministeri de Defensa. L’any passat, el consell assessor del gabinet nacional, el Consell de Ciència del Japó, va demanar als investigadors que boicotegessin aquesta recerca i a les institucions que creessin comitès especials per avaluar l’ètica i la propietat dels projectes de recerca de l’àmbit militar. Segons els resultats de l’enquesta publicats pel mateix consell, de les  135 universitats enquestades, 46 ja tenien aquest tipus de comitès ètics en funcionament. Però 30 institucions ja havien permès als seus investigadors enviar-hi sol·licituds, i 41 no tenien cap intenció de crear cap sistema de control ètic. A més, la societat astronòmica japonesa ja ha expressat el seu suport al fons amb l’argument que els joves investigadors creuen que aquesta recerca és acceptable, sempre que formi part de la política del Japó de mantenir estratègies d’autodefensa.

Les iniciatives governamentals de tot el món semblen demostrar que els fons militars continuaran penetrant a les universitats i als centres de recerca. Nature creu que els investigadors implicats tenen una gran responsabilitat i haurien de treballar amb un compromís fonamental per dur a terme treballs de recerca amb aplicacions humanitàries o per salvar vides, com per exemple drons, que poden subministrar material mèdic a àrees afectades per la guerra, o robots encarregats de netejar camps de mines.