• Imprimeix

La recerca i la innovació orientades a les missions

La idea d’organitzar el finançament de la recerca i la innovació a Europa al voltant de les missions és un debat obert previ al proper programa marc de finançament de la Unió Europea (UE), quan acabi l’Horitzó 2020. Per aquesta raó, la UE està interessada a trobar la manera de beneficiar-se de la recerca i de la innovació orientades a la solució de problemes concrets. Els resultats dels Premis Horitzó en són un bon exemple.

18/04/2018 14:04
R137_MON_recerca per missions

Mariana Mazzucato, fundadora i directora de l’Institute for Innovation and Public Purpose a la University College de Londres, on té la càtedra d’Economia d’Innovació i Valor Públic.

El mes de febrer passat, Carlos Moedas, comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, va demanar consell sobre la recerca i la innovació orientades a les missions a la UE a Mariana Mazzucato, fundadora i directora de l’Institute for Innovation and Public Purpose a la University College de Londres, on té la càtedra d’Economia d’Innovació i Valor Públic. Com a resultat d’aquest encàrrec, es va publicar l’informe Mission-oriented research & innovation in the European Union.

Segons Mazzucato, utilitzar la innovació per afrontar un repte que resoldrà un problema concret estimularia la innovació transsectorial, amb solucions de baix cap a dalt i afectant sectors econòmics de manera àmplia, a la manera que ho va fer el projecte de viatjar a la Lluna, però aplicat als problemes més complicats que impliquen sectors sanitaris i energètics.

Si arribar a la Lluna va ser principalment una fita tècnica, històricament, sabem que moltes de les innovacions més importants, com Internet o el GPS, van arribar com a resultat colateral del procés que havia generat un gran interès per resoldre un problema. Actualment, apunta Mazzucato, hi ha una crisi enorme a Europa per la falta d’inversió empresarial. Al mateix temps, hi ha reptes molt importants a Europa que cal resoldre i que tenen un caràcter marcadament social. Les missions serien una manera d’atraure la inversió, ja que les empreses inverteixen quan veuen una oportunitat de negoci, i no s’aconsegueixen negocis amb desgravacions fiscals.

Els problemes orientats a una missió requereixen la col·laboració de molts sectors i actors diferents. Per exemple, una missió sanitària, com ara l’autonomia de persones amb Alzheimer a casa seva, requeriria abordar el problema a través dels sectors digital, nutricional, del transport i mèdic. La col·laboració transsectorial té un efecte a gran a escala sobre tota l’economia, diferent i més ampli que només centrar-se en una tecnologia o un projecte de recerca, i, a més, es creen oportunitats reals d’inversió.

Per a Mazzucato, s’ha de tenir clar que les missions no poden convertir-se en projectes heretats que augmenten la reputació d’un ministre en particular i tampoc no es poden desenvolupar de manera que el seu impacte només es percebi en una part limitada d’Europa. També requereixen un grau important de flexibilitat estratègica per corregir errors i tendències. Perquè això sigui possible, la catedràtica apunta que les polítiques orientades a  missions han de ser impulsades per organitzacions orientades a missions, amb més habilitat per assumir riscos, pensar en gran, avaluar de manera dinàmica, crear i cocrear activament els mercats i no només arreglar-los.