• Imprimeix

La recerca a Catalunya. On érem, on som: 2005-2014

En els darrers deu anys, la recerca a Catalunya ha seguit una estratègia de concentració dels recursos disponibles en tres eixos principals: la creació i la consolidació de centres de recerca, la construcció de grans infraestructures, i la formació, captació i retenció de talent. Amb tot, el pressupost de la Direcció general de Recerca s’ha incrementat en un 54,2 % del 2005 al 2014, i ha passat de 108,32 M € a 167,03 M €.

09/09/2014 10:09

Els centres de recerca

Des de la publicació del primer número del RECERCAT, el març del 2005, el sistema català de ciència s’ha transformat de manera substancial. En primer lloc, cal destacar el sistema de centres de recerca CERCA, integrat actualment per 46 centres que han assolit, en la seva majoria, nivells d’excel·lència científica reconeguda internacionalment. Aquests centres es caracteritzen per tenir estructures de gestió àgils i autònomes, per atraure investigadors i per la seva eficiència en la captació de fons competitius sobre la base d’una activitat científica d’alt nivell.

Una bona mostra de la salut d'aquest sistema és el fet que sis d’aquests centres, una gran infraestructura de recerca i una institució dedicada a l’educació, la cooperació i la recerca en economia, han obtingut la distinció Severo Ochoa, atorgada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. Es tracta de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).


Les grans infraestructures

D'altra banda, existeixen tres grans infraestructures cientificotècniques singulars (ICTS) reconegudes des del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Una d'aquestes grans ICTS és l’ALBA, el primer laboratori de llum de sincrotró construït al sud-oest d’Europa. La construcció de l’ALBA ha suposat una inversió de 201 milions d’euros des del 2003, finançats al 50 % per la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol. El sincrotró es va inaugurar el 22 de març del 2010 i, des del 2011, funciona a ple rendiment. Permet la investigació avançada en un ampli ventall de disciplines científiques, com la física, la química, la ciència dels materials, les ciències de la vida o la medicina, amb particular rellevància de la investigació més avançada en camps com l’estudi de les estructures biològiques i les proteïnes; l’anàlisi de virus i bactèries, la creació de fàrmacs o el disseny de nous materials per a la indústria. Actualment, l’ALBA disposa de set línies de llum operatives i s’estan construint dues línies més. Tant per la seva dimensió com pel fet de ser el primer sincrotró existent a Espanya, l’ALBA consolida Catalunya com un dels pols de recerca líders al sud d’Europa. 

Una altra ICTS destacable construïda en els darrers nou anys ha estat el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), també conegut com el superordinador MareNostrum. El 2004, el Ministeri d’Educació i Ciència, juntament amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), van decidir posar en marxa aquesta iniciativa, que es va constituir oficialment l’abril del 2005.

El MareNostrum és un dels superordinadors més potents d’Europa i està situat a la capella de la Torre Girona de la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva especialitat és la computació d’altes prestacions, coneguda també amb el nom de high performance computing (HPC). S’organitza en tres grans departaments: ciències computacionals, ciències de la terra i ciències de la vida.

A més, des de 2009 Catalunya compta amb una altra ICTS: es tracta del Centre Nacional d’Anàlisis Genòmica, CNAG, una ICTS destinada al desenvolupament de projectes de gran escala de seqüenciació genòmica.

A part de les tres grans infraestructures esmentades, actualment el Ministeri també reconeix com a ICTS a Catalunya:

- el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, CSUC.
- la Infraestructura Integrada Costanera per a l’Experimentació i la Simulació, ICIEM, situada a la Universitat Politècnica de Catalunya.
- la Plataforma de Metabolòmica del Centre de Ciències Òsmiques a la Universitat Rovira Virgili.
- el Laboratori d’Alta Seguretat Biològica del Centre de Recerca en Salut Animal, CRESA.
- el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de la Universitat de Barcelona.


El talent científic: ICREA

La captació de talent s’ha articulat al voltant de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), creada l’any 2001 per atraure i retenir científics de primer nivell a Catalunya, que s’integren als equips de recerca de les universitats i els centres. A finals del 2013, a ICREA hi havia un total de 245 investigadors, dels quals un 44 % provenia de l'estranger, amb especialitats molt diverses: un 28 % en ciències de la vida i la medicina, un 26 % en ciències experimentals i matemàtiques, un 14 % en ciències socials i del comportament, un 15 % en humanitats i un 17 % en tecnologia i enginyeria.

Una bona mostra de l'encert d'aquesta política de captació de talent són els resultats excel·lents obtinguts pel personal investigador que fa recerca a Catalunya a les convocatòries de l’European Research Council durant el període 2007-2013, en el qual ha obtingut 64 starting grants, 45 advanced grants, 11 ajuts proof of concept, 11 consolidator grants i 2 synergy grants. De tots els investigadors que han obtingut un ajut de l’ERC, 13 eren investigadors ICREA. Amb aquests indicadors, Catalunya ocupa la quarta posició de l’espai europeu de recerca i la segona de la Unió Europea pel que fa al nombre d’ajuts ERC per milió d’habitant (17,8), una posició similar a la de països del nord d’Europa com els Països Baixos o Suècia. De tots els ajuts del Consell Europeu de Recerca captats per l’Estat en totes les seves convocatòries, durant el període 2007-2013, Catalunya ha obtingut el 52 % dels ajuts i dels fons captats a l’Estat.


Tercer cicle: increment del nombre de doctors i doctorats industrials

Durant aquest període s'ha seguit apostant per la formació doctoral dels investigadors joves, la qual cosa s'ha traduït en un increment considerable del nombre de  tesis llegides: s'ha passat de les 1.168 (curs 2004-2005) a les  2.067 (curs 2012-2013).

Des de l'any 2013, a més, s'ha iniciat un nou programa, el Pla de doctorats industrials, en col·laboració amb les universitats catalanes, que té per objectiu contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial del país, retenir el talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d’R+D+I en una empresa. A la primera convocatòria han estat resolts favorablement 64 projectes, amb un finanáment de 3.360.000 euros. Amb el programa en ple desenvolupament, l’objectiu és que cada any hi hagi 100 tesis llegides en el marc de l'esmentat programa.