• Imprimeix

La lògica dels nadons

Un estudi recent ha provat les habilitats de raonament en nadons de 12 i 19 mesos d’edat i en adults. Els investigadors van dissenyar experiments que consistien a presentar escenes animades que mostraven una parella d’objectes davant els quals els participants, a través de regles lògiques molt senzilles, havien de deduir quin dels dos objectes s’amagava a l’interior d’un recipient.

18/04/2018 15:04
R137_UNI_Logic in babies

Precursors of logical reasoning in preverbal human infants

La tasca dels participants consistia a observar les escenes mentre es registrava la manera en què visualment n’exploraven el contingut. El registre d’aquesta inspecció ocular es va fer mitjançant un dispositiu de seguiment ocular (eye tracker) que mesurava la posició dels ulls cada 16 mil·lisegons de manera que es podia estudiar la inferència lògica que el participant feia davant determinades situacions.

En la meitat dels casos d'un experiment, l’objecte quedava ocult a la vista del participant, i no era necessari cap raonament per identificar-lo. En l’altra meitat, aquest objecte es mostrava, la qual cosa permetia concloure que era l’altre objecte que quedava amagat. El disseny de les proves es va fer de manera que qualsevol diferència en les reaccions dels participants es devia als processos de pensament i no a variacions físiques en el contingut de les escenes.

Se sap que la pupil·la és un indicador d’esforç cognitiu, i que la seva mida és més gran quan les tasques impliquen més dificultat. A través dels experiments descrits anteriorment es va poder observar que, en el moment en què hi ha evidència disponible per fer una inferència lògica, els nadons mostren més dilatació a les pupil·les. És més, aquesta resposta pupil·lar a les escenes que requereixen aplicar regles lògiques té una estabilitat sorprenent, no només passa en els nadons de 12 mesos sinó també en els de 19 mesos i en els adults, la qual cosa suggereix que participants d’edats tan dissemblants estarien emprant estratègies comunes per raonar sobre aquests mateixos continguts. De la mateixa manera, l’estudi ha constatat que l’estratègia d’exploració és qualitativament i quantitativament diferent en funció de si les escenes conviden o no a fer una deducció lògica.

Els autors valoren aquests resultats com una prova que les estratègies que permeten als éssers humans combinar informació per raonar sobre els fets que ens envolten estan ja presents en edats molt primerenques. Per tant, aquests resultats contribueixen a aclarir una discussió àmpliament debatuda en els darrers trenta anys sobre l’existència de capacitats de raonament lògic primerenques en humans, que suggereix que alguns processos mentals dels nadons, encara abans que comencin a parlar, ja són semblants als dels adults, i més complexos del que s’havia pensat fins ara.

Aquest és un treball dut a terme per membres del Grup de Recerca en Raonament i Cognició Infantil (RICO) del Centre de Cognició i Cervell, de la UPF, amb la participació del Centre de Desenvolupament Cognitiu de Budapest (Hongria) i de l’Institut Nencki de Biologia Experimental de l’Acadèmia de les Ciències (Polònia).

 

N. Cesana-Arlotti et al., Precursors of logical reasoning in preverbal human infants,
Science, 359 (6381), 1263-1266 (2018). DOI: 10.1126/science.aao3539