• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
La despesa en R+D a la UE es va mantenir estable l’any 2016

En data 1 de desembre l’oficina estadística de la Unió Europea (Eurostat) va publicar una nota amb una primera estimació de la despesa destinada pels estats membres de la Unió Europea (UE) a activitats d’R+D l’any 2016. Aquest article té per objectiu analitzar-ne els principals indicadors i establir una comparativa amb els indicadors de Catalunya.

28/02/2018 13:02
R135_ANA_Estadístiques_R+D_Eurostat

Percentatge del PIB destinat a R+D als estats de la UE i Catalunya (2016; en el cas de França*, dades del 2015) / Fonts: Eurostat i INE

La primera estimació de la despesa en R+D en el territori de la UE l’any 2016 es pot resumir en els indicadors següents:

  • Els estats membres de la Unió Europea van destinar globalment gairebé 300.000 milions d’euros (M€) a R+D.
  • La intensitat en R+D, és a dir, la despesa en R+D com a percentatge del PIB, es va situar l’any 2016 en el 2,03 %, el mateix percentatge que el 2015. Aquest percentatge encara es troba força allunyat de l’objectiu del 3 % per al 2020, un dels cinc objectius que recull l’estratègia Europa 2020 destinats a estimular la competitivitat de la UE.
  • Gairebé dues terceres parts de la despesa en R+D (65 %) van ser executades pel sector empresarial.

El 2016, les intensitats en R+D més elevades a la UE es van registrar a Suècia (3,25 %) i Àustria (3,09 %), en els dos casos amb una despesa en R+D per sobre del 3 % del PIB, seguides de prop per Alemanya (2,94 %), Dinamarca (2,87 %) i Finlàndia (2,75 %). A una certa distància, Bèlgica (2,49 %), França (2,22 %), els Països Baixos (2,03 %) i Eslovènia (2 %) van registrar unes intensitats en R+D entre el 2 % i el 2,5 % del PIB.

A l’extrem oposat de l’escala, deu estats membres (tres més que l’any passat) van registrar una intensitat en R+D per sota de l’1 %: Letònia (0,44 %), Romania (0,48 %), Xipre (0,50 %), Malta (0,61 %), Lituània (0,74 %), Bulgària (0,78 %), Eslovàquia (0,79 %), Croàcia (0,84 %), Polònia (0,97 %) i Grècia (0,99 %).

Tal com mostra el gràfic que acompanya la notícia, Catalunya (1,46 %) i l’Estat espanyol (1,19 %) es troben entre els dos grups, per bé que Catalunya s’ubica més a prop del grup capdavanter, i l’Estat espanyol més a prop del grup que destina el percentatge més baix a R+D.

Pel que fa a altres economies importants en l’àmbit global, la intensitat en R+D de la UE l’any 2016 era substancialment inferior a la de Corea del Sud (4,23 %, 2015) i el Japó (3,29 %, 2015), era més baixa que la dels Estats Units (2,79 %, 2015), se situava al mateix nivell que la de la Xina (2,07 %, 2015) i era més elevada que la de Rússia (1,10 %, 2015).

Quant a l’import destinat a R+D en xifres absolutes, el rànquing ve encapçalat l’any 2016 per Alemanya, que hi va destinar 92.419 M€, seguida de França (48.643 M€, dades del 2015), el Regne Unit (40.451 M€) i Itàlia (21.611 M€). A aquest grup capdavanter el segueix un segon grup d’estats amb despesa en R+D per damunt dels 10.000 M€: Suècia (15.141 M€), Holanda (14.281 M€), l’Estat espanyol (13.307 M€), Àustria (10.906 M€) i Bèlgica (10.518 M€).

Catalunya, amb una despesa de 3.103 M€, se situaria a molt poca distància d’Irlanda (que hi destina 3.243 M€, i que enguany escala dues posicions en el rànquing), lleugerament per sobre de Txèquia (2.963 M€), però molt per damunt de Portugal, Grècia, Hongria, Romania o Eslovènia. Tot amb això, la despesa que Catalunya destina a R+D encara no assoleix els nivells dels països capdavanters en despesa en R+D amb una població d’ordre de magnitud similar (Àustria, Dinamarca, Finlàndia).

 

El sector de les empreses segueix sent el principal sector executor de la despesa en R+D a la UE, ja que representa el 65 % del total en R+D executat el 2016, seguit pel sector de l’ensenyament superior (23 %), el sector de les administracions públiques (11 %) i el sector de les institucions sense afany de lucre (1 %).

De fet, el principal sector executor de l’R+D l’any 2016 va ser el sector empresarial a gairebé tots els estats membres (a Xipre, Letònia, Lituània i Eslovàquia ho va ser l’ensenyament superior). Els percentatges més elevats d’execució de la despesa en R+D des del sector empresarial es van detectar a Eslovènia (76 %), Hongria (74 %), Bulgària (73 %), Àustria (71 %), Irlanda (71 %), Bèlgica (70 %), Suècia (70 %), Alemanya (68 %), Finlàndia (67 %), el Regne Unit (66 %) i França (65 %). En els darrers 10 anys el percentatge d’R+D executada des del sector empresarial s’ha incrementat en 20 països membres de la UE (també a Catalunya), mentre que ha descendit en vuit (l’Estat espanyol n’és un).

Quant al sector de les administracions públiques, la proporció més elevada com a executor es va registrar a Romania (33 %), seguida per Letònia (32 %) i Luxemburg (30 %). La proporció més elevada de despesa en R+D executada en el sector de l’ensenyament superior es va registrar a Lituània i Portugal (amb un 45 % cada un), Letònia (44 %) i Xipre (42 %).

Si s’ordenessin els estats de la UE pel pes del sector empresarial en l’execució de l’R+D i s’inclogués Catalunya en la classificació, Catalunya apareixeria en la posició 15 del rànquing, amb un sector empresarial que executa el 57 % de la despesa en R+D, seguit pel sector de l’ensenyament superior (23 %) i el sector de les administracions públiques (19 %), una estructura percentual molt similar a la d’Itàlia (58-26-13), però allunyada encara de la mitjana de la UE (65-23-11), on el sector empresarial executa gairebé dos terços de la despesa, xifra que des de la UE es considera òptima perquè la UE continuï sent una economia competitiva i basada en el coneixement.