• Imprimeix

La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel

23/04/2014 12:04
La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel

La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel, ha estat la novel·la guardonada l’any 2013 amb el Premi Pin i Soler Ciutat de Tarragona. Amb aquesta novel·la, l’autor ens ofereix una història entre l’humanisme, la filosofia, la ciència i la fantasia o la ciència-ficció. La formació científica de l’autor es fa palesa, i la novel·la destil·la sovint ciència, encara que no és un llibre que parli només de ciència, sinó que parla bàsicament de la condició humana. El ritme de l’obra és suau i descriptiu, és reflexiva, però també sap mantenir la intriga.

El protagonista del llibre és Víktor Nikolàievitx Manperel, un matemàtic rus brillant que viu un aïllament volgut del món per tal de poder concentrar-se i trobar una equació que li permeti configurar la forma de l’univers. Manperel es retira en una illa pràcticament inhabitada i remota de l’àrtic rus, al mar de Barentsz. Ja a l’inici llegeix una carta que el seu pare, absent durant molt temps de la seva vida, li va escriure poc abans de morir, i comença a rebre gravacions que li explicaran qui és i d’on prové el seu talent. Això li plantejarà un dilema important que li farà prendre una decisió. Acompanyen Manperel el seu gos, Grisha, i una sèrie de personatges secundaris com la mare, el carter de la petita illa Kiril Botonov o la seva cosina Elisabet, entre d’altres, que estableixen unes relacions entre ells i amb el protagonista que esdevenen fonamentals per a la novel·la.

Jordi de Manuel construeix al voltant del protagonista, Víktor Mamperel, una història que sap combinar amb ficció quan especula sobre l’origen i els enigmes de l’univers, però sobretot ens fa assaborir els detalls de la vida quotidiana, de la vida solitària, de la natura, de les converses, de les petites coses. La història té lloc en un escenari inhòspit, perfectament recreat per l’autor, amb un clima extrem i un paisatge inèdit. Les descripcions que ens fa dels paisatges i dels territoris són detallades i ens van embolcallant (la gelor de la tundra, la boira, l’arribada de l’estiu, els colors, la vida, els ocells, la cabana...). I, en aquest ambient, hi destaquen els pocs personatges que apareixen a l’obra.

L’autor es va inspirar en el cas del matemàtic rus Grigori Perelman (de fet, «Manperel» és un anagrama de «Perelman»), que va renunciar a la Medalla Fields, la distinció més important del món per a un matemàtic (equivalent al Premi Nobel), dotada econòmicament amb un milió de dòlars, i es va retirar amb la seva mare a un lloc solitari. Manperel, però, és un personatge de ficció, i en la història no hi ha pràcticament res que sigui verídic.


La decisió de Manperel
Jordi de Manuel
Editorial Columna
204 pàgines