• Imprimeix

L’ICP documenta l’esquirol volador més antic del món

Un equip internacional d’investigadors encapçalat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha pogut descriure el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador de l’espècie Miopetaurista neogrivensis. Es calcula que les restes trobades tenen 11,6 milions d’anys, per tant, seria l’esquirol volador més antic que es coneix. L’esquelet es va trobar a l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola), un dels jaciments del miocè més importants del món i que els darrers anys ha proporcionat fòssils excepcionals de primats, elefants i tortugues gegants, entre altres grups faunístics.

29/11/2018 12:11
R142_CENT_esquirols voladors

Recreació d’un Miopetaruista neogrivensis / Óscar Sanisidro

Les restes recuperades al jaciment estan formades per més de 80 ossos de l’esquelet, incloent-hi el crani i diversos elements de les extremitats anteriors i posteriors, que han permès confirmar que el Miopetaurista neogrivensis era una espècie planadora. Els esquirols voladors presentaven una morfologia única i inconfusible dels ossos del canell, que estan modificats per subjectar i desplegar el patagi, que és el nom que rep la membrana de pell que utilitzen per volar. Malgrat que comunament es diu que són voladors, en realitat planaven utilitzant aquesta membrana. Gràcies a aquest sistema podien recórrer fins a 150 metres d’un arbre a un altre.

El Miopetaurista que han trobat els investigadors és un esquirol volador de mida molt gran que estimen que devia pesar entre 1,1 i 1,6 quilos, comparable a la majoria d’espècies d’esquirols gegants actuals, i feia gairebé un metre de longitud incloent-hi la llarga cua. Amb les extremitats esteses podia tenir una envergadura d’uns 40 centímetres. Els ossos que van trobar són tan grans que inicialment els investigadors van pensar que havien trobat restes d’un primat.

Les anàlisis filogenètiques realitzades en aquest estudi han combinat per primer cop dades morfomètriques d’espècies extintes i actuals, així com seqüències d’ADN d’espècies actuals. Els resultats mostren que aquest esquirol fòssil està estretament emparentat amb els esquirols voladors gegants del gènere Petaurista, àmpliament distribuïts pel sud d’Àsia. De fet, els investigadors creuen que l’esquelet de l’esquirol volador gegant actual és molt semblant al del Miopetaurista, fins al punt que ossos com el fèmur o l’húmer són pràcticament indistingibles.

Se sap que els esquirols voladors van evolucionar a partir de formes arborícoles, com l’esquirol comú, però no hi ha acord sobre en quin moment es va produir aquesta separació. Els estudis moleculars que s’havien fet anteriorment apuntaven a fa uns 23 milions d’anys, però en el registre fòssil s’han trobat algunes restes que podrien pertànyer a esquirols voladors i que tenen 36 milions d’anys. Amb aquests ossos, els investigadors han pogut estimar que la separació va tenir lloc fa entre 31 i 25 milions d’anys. Per tant, els fòssils més antics que s’han trobat no correspondrien a espècies d’esquirols voladors.

En aquesta recerca hi han participat Isaac Casanovas, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP); Josep Fortuny, de l’ICP; Óscar Sanisidro, de la Universitat de Kansas, i Joan Garcia-Porta, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona (CREAF) i responsable de coordinar les anàlisis filogenètiques.

Els investigadors de l’ICP han pogut generar un model tridimensional de l’esquelet a partir de tomografies computades (TC) del crani i múltiples fotografies que els van permetre elaborar models dels diferents ossos per obtenir aquest model. Per omplir els buits dels elements que faltaven es van basar en l’anatomia de l’esquirol volador gegant actual.

 

I. Casanovas-Vilar et al., Oldest skeleton of a fossil flying squirrel casts new light on the phylogeny of the group,
eLife, (2018). DOI: https://doi.org/10.7554/eLife.39270