• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
Investigadores de l’ICCUB detecten una sacsejada de la Via Làctia amb dades del satèl·lit Gaia

Un equip liderat per investigadores de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen ha descobert, mitjançant l’anàlisi de dades del satèl·lit Gaia, subestructures fins ara desconegudes a la Via Làctia. Aquest descobriment ha estat el resultat de combinar les posicions i les velocitats de sis milions d’estrelles del disc de la nostra galàxia obtingudes a partir del segon catàleg de la missió Gaia, que es va publicar el passat 25 d’abril del 2018. Aquestes subestructures permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional ara fa entre 300 i 900 milions d’anys.

09/11/2018 13:11
R141_CENT_sacsejada Via Lactia

Imatge de la Via Làctia construïda amb Gaia Second Data Release, trencada com si es tractés d’una peça de vidre, que simbolitza la pertorbació que la Via Làctia va patir en el passat i que s’acaba de descobrir / Edmon de Haro / iStock

Les astrofísiques han observat formes amb diferents morfologies, com ara una espiral semblant a una closca de cargol, gràcies a la precisió sense precedents de les dades aportades pel satèl·lit Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA). Han comparat l’estructura i el grau de cargolament de l’espiral esmentada amb els models dinàmics. Això ha permès a les investigadores formular la hipòtesi que la pertorbació va ser deguda al darrer pas de la galàxia nana Sagitari a prop del disc de la Via Làctia. Aquest és un dels primers grans descobriments d’arqueologia galàctica obtinguts a partir de les dades del satèl·lit Gaia, que han de permetre esbrinar l’origen i l’evolució de la Via Làctia.

Aquesta recerca estableix, d’una manera definitiva, que el disc de la Via Làctia és dinàmicament jove, sensible a les pertorbacions i que canvia en el temps. Una de les formes més destacables que han observat és el patró en espiral que mostren les estrelles situades a prop del Sol, i que mai fins ara s’havia advertit. Aquestes formes observades als gràfics eren tan evidents (a diferència dels casos habituals), que les investigadores van arribar a pensar que es podria tractar d’un error en les dades. L’equip de més d’un centenar d’enginyers i científics europeus, entre els quals les investigadores de l’ICCUB tenen un paper destacat, van treballar durant mesos en les tasques de verificació i validació de les dades del satèl·lit Gaia amb simulacions realitzades a la Universitat de Barcelona (UB) que han permès reproduir les espirals observades.

De la mateixa manera que quan es deixa caure una pedra en un estany es formen ones que es propaguen a la superfície, o quan s’acosta un imant a una pila de llimadures de ferro, aquestes s’ordenen i alineen en una direcció determinada, les estrelles del disc galàctic s’ordenen responent a l’atracció gravitatòria d’una galàxia satèl·lit que passa a prop d’elles. Amb el temps, les estrelles conserven en el seu moviment orbital l’efecte de la pertorbació que les va sacsejar, i que ara s’observa com una espiral a les gràfiques.

Se sap que la nostra galàxia ha anat creixent engolint galàxies petites, com està fent actualment amb la galàxia nana Sagitari. No obstant això, la massa de Sagitari encara és prou gran per provocar un impacte gravitatori apreciable. El que ara veiem no respon a un xoc entre les dues galàxies, sinó a un acostament de la galàxia nana Sagitari al disc galàctic.

Entre d’altres, han participat en aquest estudi Teresa Antoja, investigadora de l’ICCUB (IEEC-UB) i primera signant de l’article; Mercè Romero-Gómez, investigadora de la UB, i Amina Helmi, investigadora de la Universitat de Groningen.

 

T. Antoja et al., A dynamically young and perturbed Milky Way disk,
Nature, 561, 360–362(2018). DOI: 10.1038/s41586-018-0510-7