• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
Informe COSCE: l’R+D+I no és vista com una prioritat estratègica per a l’Estat

La Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) va publicar el passat octubre el document 'Análisis de los recursos destinados a I+D+i (Política de Gasto 46) contenidos en los Presupuestos Generales del Estado Aprobados para el año 2017'. El document aborda en profunditat i de manera àmplia la situació del finançament amb fons públics inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat de les activitats d’R+D+I per a l’any 2017.

12/12/2017 09:12
R132_ANA_Informe_Cosce

Xifres globals de la PG46 per a l’any 2017 (en milions d’euros). Font: COSCE.

D’entrada l’informe es fa ressò de la reestructuració que va hi va haver fa un any pel que fa als canvis en les àrees de responsabilitat d’alguns dels ministeris que gestionen la política de despesa 46 (PG46): en concret, de la incorporació al Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) de les responsabilitats d’Indústria per convertir-se així en Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MEIC); i de l’anterior Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR), que, després del traspàs d’Indústria i centrar-se en la Societat de la Informació, ha passat a anomenar-se Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital (MINETAD).

L’informe es divideix en dos blocs: el primer bloc, d’anàlisi, aborda tant l’anàlisi de les dades globals dels pressupostos aprovats per al 2017 com els pressupostos detallats dels programes dels dos principals ministeris responsables de la despesa d’R+D+I: MEIC i MINETAD, i es compara amb els de l’any anterior; el segon bloc analitza amb detall tres temes que la COSCE considera crítics en la política científica: el Fons Nacional d’Investigació i l’Agència Estatal d’Investigació; el finançament dels organismes públics d’investigació, i els recursos destinats a la formació de futurs investigadors. A més, l’informe inclou un petit apartat sobre l’execució pressupostària de l’any 2016 i es completa amb un resum i les conclusions.

D’acord amb l’informe, i tal com mostra la imatge, la PG46 disposa per al 2017 de 6.513,78 M€, que representen 84,18 M€ més que el 2016, fet que suposa un increment de l’1,31 %, però que resulta inferior a la inflació prevista per al 2017. Del total, els fons financers augmenten el seu percentatge del 58,39 % al 59,90 % del total. En xifres, els fons financers representen 3.901,67 M€ mentre que els no financers ascendeixen a 2.612,11 M€.

Els fons no financers pateixen una reducció de 63,19 M€ (−2,36 %), mentre augmenten els financers, que s’incrementen en 147,37 M€ (+3,93 %). En definitiva, els fons no financers tornen a perdre pes respecte dels financers dins de la PG46: es passa d’una relació 41,61/58,39 el 2016 a 40,10/59,90 el 2017.

L’increment dels recursos financers es concentra en la recerca civil (+313,03 M€), mentre que descendeix en la investigació per a la defensa (−165,66 M€). Això fa que els fons per a R+D+I civil augmentin fins al 92,91 % del total, tot i que aquesta proporció és més gran en la part de fons no financers. En conclusió, segons l’informe, l’any 2017 tampoc no s’inicia la recuperació de la inversió en R+D després dels descensos que van començar a partir del 2009.

Quant als organismes públics d’investigació (OPI), que disposen de programes pressupostaris específics, destaquen com a OPI que reben més finançament el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). En general no hi ha una variació homogènia en el finançament dels OPI, el finançament global dels quals descendeix un 3,25 % (−42,75 M€). Gran part del descens és degut a la disminució de fons per a l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària, tot i que també cal destacar la important reducció percentual de l’Institut Espanyol d’Oceanografia. Pel que fa al cas específic del CSIC, dins de la PG46 representa el 2017 el 48,83 % del total de finançament dels OPI. El seu pressupost disminueix 5,97 M€ respecte del de l’any passat (−0,95 %). 

L’informe es fa ressò de la situació de mínims en què es troben els fons per a la formació de personal investigador, ja que el dèficit acumulat des de l’any 2010 fa que, en els propers anys, es disposi de menys personal capacitat en els centres de recerca i en les empreses del que es necessita en una societat basada en el coneixement. De fet, l’any 2017 es disposa de 43,24 M€ menys que el 2009, i de 23,46 M€ menys que el 2011. 

Pel que fa a l’evolució de les dades d’execució pressupostària, el 2016 es va produir un import màxim de no execució pressupostària, possiblement a causa de l’ordre d’avançament del tancament de l’exercici el 20 de juliol. Els romanents de crèdit no executats són principalment fons financers. Dels 3.114.642 K€ no executats, destaca el fet que 229.249 K€ corresponen a fons no financers —la qual cosa representa que el percentatge d’execució dels fons no financers va ser només del 82,28 %; només el 2008 es va executar menys percentatge dels fons no financers. 

En les seves conclusions, l’informe indica el següent:

  • La caiguda dels pressupostos per a R+D+I ha estat superior a la caiguda dels pressupostos generals, la qual cosa demostra la nul·la prioritat que tenen les polítiques d’R+D+I.
  • L’Estat espanyol destaca per ser uns dels països de l’OCDE on més han caigut els pressupostos per a R+D+I. Es calcula que, des de l’any 2009, el dèficit acumulat en el finançament de l’R+D+I és de més de 20.000 M€.
  • A més de la debilitat en el finançament, hi ha problemes estructurals i de concepció del propi sistema, que representen greus barreres no només per a la realització de l’R+D+I en les millors condicions, sinó perquè, i de manera molt singular, la societat es beneficiï de la inversió en generació de coneixement, com ara el marc jurídic administratiu i la càrrega administrativa, la proliferació de normes i controls, la diversitat d’organismes i convocatòries i el temps dedicat pels professors i investigadors a activitats administratives.