• Imprimeix

Gaia canvia la nostra visió de la Via Làctia

L’Agència Espacial Europea (ESA) va fer públic a finals del mes d’abril el segon arxiu de la missió astromètrica Gaia, que té com a objectiu crear un mapa més precís de la Via Làctia. Aquest segon catàleg —el primer es va publicar el setembre del 2016— detalla les posicions de 1.700 milions d’estrelles i també la posició d’objectes extragalàctics com ara quàsars i galàxies llunyanes.

26/06/2018 10:06
R139_CENT_Gaia

El mapa de la brillantor i el color de les estrelles amb el satèl·lit Gaia entre el juliol del 2014 i el maig del 2016 / Gaia - ESA/DPAC

El catàleg s’ha elaborat amb les dades obtingudes pel satèl·lit durant els primers 22 mesos de missió i s’ofereix en accés obert perquè estigui a l’abast de la comunitat científica, els astrònoms aficionats i el públic general. El mapa que s’ha obtingut té una precisió de 40 microsegons d’arc per a les estrelles més brillants i de 700 microsegons d’arc per a les més febles. D’aquesta manera, es converteix en el mapa més precís que s’ha obtingut mai de l’Univers.

Dels 1.700 milions d’estrelles que conté, el catàleg inclou la posició, la paral·laxi —que permet de calcular-ne la distància—, els moviments propis i la fotometria —brillantor i color— de més de 1.300 milions d’estrelles. A més, inclou més de set milions d’estrelles amb mesures de la seva velocitat radial (la velocitat a la qual l’estrella s’acosta o s’allunya respecte de la nostra posició a la galàxia) i 550.000 corbes de llum d’estrelles variables, que permetran una revisió crítica de l’escala de distàncies de l’Univers. Així mateix, conté les mesures astromètriques i fotomètriques de 14.000 asteroides i les temperatures de 160 milions d’estrelles.

Aquestes dades de moviments i de paral·laxi han possibilitat per primer cop la creació d’un mapa tridimensional de la galàxia, l’anàlisi del moviment de l’1 % de les estrelles que la formen i l’estudi de l’estructura i el moviment dels braços i les galàxies espirals que l’envolten.

La missió Gaia de l’ESA va enviar un satèl·lit a l’espai, el desembre del 2013, destinat a crear un mapa més precís de la Via Làctia. Actualment és a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. La missió, amb una durada inicial de cinc anys, s’ha prorrogat recentment fins a l’any 2020 i ja s’han fet més d’un bilió de mesures astromètriques.

L’arxiu central de la missió es gestiona al Centre d’Astronomia Espacial Europeu (ESAC), ubicat a Madrid, i en l’elaboració del catàleg ha participat un equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que lidera el grup que treballa en la preparació de l’arxiu de la missió.

D’altra banda, Barcelona és la seu d’un dels cinc centres de processament de dades de la missió Gaia, en el qual hi ha el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). El BSC proporciona els recursos per executar part de les operacions durant tota la missió i actualment té també una còpia de seguretat de totes les dades del satèl·lit Gaia.

L’equip Gaia de l’ICCUB (UB-IEEC), format per una vintena de científics i enginyers, va ser guardonat l’any 2013 amb el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències Experimentals i Tecnologia. Està integrat en el Consorci per al Processament i l’Anàlisi de Dades (DPAC, per les seves sigles en anglès), que integra més de 400 persones d’una vintena de països europeus, i lidera la creació de l’arxiu. Alguns dels seus membres formen part del Gaia Science Team (GST), l’òrgan científic assessor de l’ESA.