• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
Feynman, un virtuós (també) de la docència

Un dels vessants més desconeguts de Richard Feynman va ser el seu interès per la tasca docent, que mai no va deixar de banda per dedicar-se exclusivament a la recerca. Preocupat per la forma d’ensenyar ciència a les facultats nord-americanes, Feynman va impulsar iniciatives per a la renovació i la millora dels fonaments de la física a les aules. En reflexiona Josep Eladi Baños, catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra i director del Programa Margalida Comas i Camps per a la modernització de l’ensenyament superior a Catalunya.

03/04/2018 12:04
R136_UNI_Margalida_Comas_Baños

Richard Feynman

No és casual que un dels epítets que millor van definir Richard Feynman fos el de The Great Explainer, ‘el Gran Explicador’. Professors col·legues i alumnes afortunats van reconèixer de manera unànime la capacitat increïble de Feynman per abordar els problemes teòrics més abstrusos i arcans i transformar-los en explicacions accessibles, elegants i, sobretot, motivacionals.

El físic nord-americà va convertir la màxima «pensament clar, presentació clara» en un requisit fonamental de la seva tasca a l’aula. Aquest compromís amb la docència va culminar durant la seva estada a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), on va dedicar tres anys a liderar un projecte que consistia a renovar la manera com s’explicava la física a les aules, fruit del qual van néixer els tres volums de les cèlebres Lectures on Physics. Es tracta d’una obra de referència, encara avui, entre els estudiants de primer curs de Física de les universitats de tot el món; a més, li va valer rebre la medalla Oersted, concedida per l’Associació Americana de Professors de Física en reconeixement a les contribucions més notables en l’ensenyament d’aquesta matèria.

I és que el repte de renovar i millorar el procés d’aprenentatge dels estudiants en la línia dels mètodes pedagògics més adaptats als requeriments dels estudiants actuals no és precisament senzill. Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que l’interès de Feynman per la docència en l’ensenyament superior és equivalent al que ha motivat el Govern de la Generalitat i la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya a aprovar la posada en marxa del Programa Margalida Comas i Camps. L’objectiu principal del programa és la promoció d’activitats compartides amb les universitats catalanes que permetin millorar els processos de docència i aprenentatge dels estudiants catalans. Pren el seu nom de la doctora Margalida Comas (1892-1972), una mestra i biòloga menorquina que va ser una de les primeres professores de la Universitat Autònoma de Barcelona republicana i que va realitzar una gran obra en l’àmbit de la didàctica de les ciències.

El programa neix de l’observació dels canvis socials produïts en els darrers anys en l’àmbit de la docència universitària, que aconsellen dur a terme un conjunt d’accions coordinades des de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Els seus objectius generals abasten la promoció d’accions que contribueixin al coneixement, el desenvolupament i l’avaluació dels processos docents; l’estudi de l’efecte dels mètodes pedagògics en els resultats d’aprenentatge; la creació d’espais que permetin l’intercanvi de coneixement d’experiències docents innovadores; l’adopció d’instruments d’avaluació d’acord amb els coneixements científics, i la creació d’un programa interuniversitari de formació docent per als professionals que vulguin dedicar-se a la docència universitària. En resum, es busca la millora de la docència universitària amb l’aplicació de les millors evidències disponibles, l’extensió del canvi necessari en els models pedagògics a tot el sistema universitari i la valoració de la qualitat docent en l’avaluació acadèmica del professorat.

Per fer-ho possible, el programa s’articula en una direcció; un consell assessor, format per representants de les universitats catalanes i experts en les àrees del programa, i els grups de treball, que s’encarregaran de fer propostes d’actuacions específiques que se sotmetran a l’avaluació del consell assessor. Després d’un període de contactes amb les universitats, la constitució d’aquest consell està prevista per a finals d’abril del 2018 i, seguidament, s’iniciaran els primers grups de treball. En definitiva, el programa es posa en marxa i se n’esperen els primers fruits a principis del proper curs acadèmic.

 

Josep Eladi Baños

Catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra
Director del Programa Margalida Comas i Camps