• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
Els mascles de tortuga babaua també presenten comportament filopàtric

Una recerca realitzada per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) descobreix que la majoria de mascles de tortuga babaua també tornen a prop de les platges on van néixer per reproduir-se —un comportament que es considerava típic de les tortugues femelles. Aquesta conclusió trenca la visió més clàssica sobre el comportament reproductor en aquesta tortuga marina i descriu com es pot reproduir l’espècie també en les zones d’alimentació o bé en ruta cap a les platges de nidificació.

18/04/2018 15:04
R137_UNI_tortuga babaua

La tortuga babaua nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est d’Amèrica del Nord, Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia) / IRBio de la UB

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina que fa llargues migracions per zones tropicals i temperades d’arreu el món. Al Mediterrani oriental, en concret, nidifica a les costes de Grècia, Turquia, Xipre, Líbia, el Líban i Israel, tot i que també s’han descrit episodis de nidificació esporàdica al Mediterrani occidental.

Tradicionalment, es creia que només les femelles tornaven a les platges on van néixer per fer la posta d’ous després de reproduir-se amb mascles procedents de diferents zones, el que es coneix com a comportament filopàtric. En les femelles de tortuga C. caretta, la filopàtria és un fenomen força estudiat. El fet que siguin les femelles les que tornen a les platges a fer la posta d’ous facilita tot el procés de detecció, marcatge i estudi genètic dels quelonis, gràcies a l’ADN mitocondrial, que es transmet només per herència materna.

En canvi, els marcatges en mascles són molt escassos i els resultats no han estat mai concloents. Estudis previs amb pocs marcadors genètics nuclears —els loci microsatèl·lits, que són d’herència biparental— suggerien, fins i tot, que els mascles no tenien un comportament filopàtric i que s’aparellaven amb femelles de diferents zones.

El nou treball, però, revela que el comportament reproductor de la tortuga marina C. caretta pot ser més complex i que les femelles no són les úniques que tenen un comportament filopàtric, ja que els mascles també tornen a reproduir-se a prop de les platges de nidificació on van néixer.

L’equip de l’IRBio ha ampliat el nombre de marcadors microsatèl·lits per analitzar el flux genètic entre poblacions de tortuga babaua al Mediterrani. Els resultats mostren una diferenciació genètica més gran entre les platges de posta al Mediterrani, i obren la possibilitat que les tortugues s’aparellin a les zones d’alimentació o en ruta cap a les platges de nidificació. Per tant, la creença tan acceptada que els mascles no presenten filopàtria podia ser deguda, en alguns casos, al nombre baix de marcadors moleculars emprats fins ara. A més, quan els investigadors comparen els marcadors mitocondrials i nuclears, poden arribar a contrastar el comportament dispersiu de mascles i femelles a les diferents zones, fet que mostra uns patrons de reproducció complexos i característics de cada àrea.

En la recerca han participat els investigadors Marta Pascual, Àlex Aguilar, Carles Carreras, Lluís Cardona i Marcel Clusa, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio. Així mateix, han col·laborat en l’estudi un equip d’experts de la Cyprus Wildlife Society (Xipre), de la Universitat de Trípoli (Líbia) i de la Universitat Adnan Menderes (Turquia), entre altres institucions.

 

M. Clusa et al., Philopatry in loggerhead turtles Caretta caretta: beyond the gender paradigm.
Marine Ecology Progress Series, 588, 201-21 (2018). DOI: 10.3354/meps12448