• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
«El material descobert per l’ICIQ abarateix la producció de biogàs i el converteix en una energia renovable competitiva»

Entrevista a Cristina Sáenz de Pipaón, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific, i Miquel Àngel Pericàs, director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ).

28/02/2018 13:02
R135_INN_Entrevista_Scientist_Orchestra_ICIQ_1

Cristina Sáenz de Pipaon, investigadora postdoctoral i CEO d’Orchestra Scientific

R135_INN_Entrevista_Scientist_Orchestra_ICIQ_2

Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ

Al desembre del 2017, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) anunciava la posada en marxa d’Orchestra Scientific, la primera empresa derivada (spin-off) sorgida del centre de recerca tarragoní. L’empresa naixia per explorar les aplicacions comercials d’un material descobert a l’ICIQ capaç d’atrapar molècules de diòxid de carboni, una propietat amb gran potencial en el camp de les energies renovables. Recercat ha parlat amb el director de l’ICIQ, Miquel Àngel Pericàs, i la investigadora postdoctoral i CEO de l’empresa derivada, Cristina Sáenz de Pipaón, que detallen en aquesta entrevista les possibilitats del seu descobriment i reflexionen sobre els reptes de l’emprenedoria entre els joves investigadors.

La base tecnològica de la nova empresa derivada és el descobriment, per part de l’ICIQ, d’un material capaç d’atrapar molècules de CO2. En què consisteix aquesta troballa?

CRISTINA SÁENZ DE PIPAÓN (CSP): Hem estat capaços d’obtenir un nou material, de la família dels MOF (metal-organic frameworks o estructures metal·lorgàniques), que posseeix uns canals en la seva estructura que són altament selectius al CO2. És a dir, quan un flux de gasos travessa aquest material, les molècules de diòxid de carboni estableixen interaccions amb les parets del canal i queden parcialment retingudes, alentint-ne la difusió. D’aquesta forma, la resta de gasos surten dels canals molt més ràpidament, cosa que ens permet separar-los del CO2, que surt a posteriori i amb pureses superiors al 99 %.

MIQUEL ÀNGEL PERICÀS (MAP): El nou MOF desenvolupat a l’ICIQ té uns canals de la mida idònia perquè les molècules de CO2 hi quedin atrapades. Pot semblar contraintuïtiu, però una quantitat molt petita d’aquest MOF pot retenir un gran volum de diòxid de carboni.

 

La principal aplicació d’aquesta tècnica de captació de diòxid de carboni és la depuració del biogàs?

MAP: Sí, de moment n’és l’objectiu prioritari, ja que ens ofereix l’avantatge més fort davant d’altres tecnologies disponibles actualment a la indústria. De totes maneres, l’empresa derivada tot just acaba de crear-se i segueix investigant altres possibilitats que ofereix aquest nou material.

CSP: El nostre material és capaç de separar CO2 de qualsevol mescla de gasos i com a primer objectiu comercial ens hem fixat en el mercat de la depuració del biogàs. Una sèrie de factors tècnics i econòmics ens ha fet triar aquest mercat com a punta de llança per a la implementació de la tecnologia. Les explotacions de biogàs necessiten un sistema de purificació especialment barat per poder competir amb el gas natural. De fet, moltes explotacions estan aturades perquè els sistemes de purificació actuals són massa cars per als volums que gestionen aquestes instal·lacions. Aquí és on la nostra tecnologia, més barata i adaptable a volums molt petits, té un avantatge clar i esperem que una ràpida acceptació. La nostra tecnologia pot irrompre amb força abaratint despeses d’instal·lació, d’operació i, a més, sent respectuosa amb el medi ambient.

 

L’abaratiment del procés és imprescindible per a la generació d’aquesta energia renovable?

MAP: Abaratir les despeses de producció del biogàs refinat (metà) és clau perquè aquesta forma d’energia renovable sigui competitiva. A més, el diòxid de carboni separat pot emprar-se per preparar combustibles i materials energètics com ara el metanol o l’àcid fòrmic. Com que evitem emetre aquest CO2 a l’atmosfera, es tracta sempre de processos de cicle tancat, renovables i sense impacte mediambiental.

CSP: Un dels avantatges competitius de la nostra tecnologia rau en el baix consum d’energia que requereix, factor que pot obrir possibilitats interessants cap a les energies renovables. L’alta selectivitat del nostre material permet treballar a baixes pressions, per la qual cosa les despeses associades a la instal·lació, el manteniment i el funcionament d’una instal·lació amb compressor i pressuritzada desapareixen. Una estimació inicial ens porta a considerar una reducció de despeses de funcionament (OPEX) del 25 %.

 

Preveuen altres àrees d’implementació comercial per a aquest material?

MAP: En principi, la tecnologia s’ha aplicat per refinar biogàs, però esperem que en poc temps es puguin trobar noves aplicacions. Probablement en un futur proper detectem una altra propietat que pugui ser interessant per a la indústria. Per exemple, podrien arribar a reduir-se les emissions de CO2 a l’atmosfera si instal·lem aquestes membranes a les xemeneies de les fàbriques, que normalment emeten CO2 i vapor d’aigua. Separant-ne el CO2, podrem emprar-lo com a matèria primera. A l’ICIQ, diversos investigadors treballen al voltant d’aquest tema i ja hem desenvolupat tecnologia per convertir el CO2 en combustibles com ara el metanol.

CSP: L’objectiu seria evitar les emissions i, addicionalment, revaloritzar el gas per retornar-lo al mercat com a producte. Actualment no existeix cap tecnologia capaç de fer aquest treball i, malgrat que aquest mercat té potencialment molt més impacte tant a escala econòmica com ambiental, n’esperem una acceptació més lenta.

 

LA FÓRMULA SPIN-OFF

Orchestra Scientific és la primera empresa derivada (spin-off) de l’ICIQ. Què els ha empès per primera ocasió a fer ús d’aquesta fórmula?

CSP: En primer lloc, hem trobat un producte amb un gran potencial tecnològic i econòmic, com ha estat corroborat per diversos analistes independents. Com a segon factor, hem aconseguit reunir un equip emprenedor inquiet i proactiu, que segueix la nostra aposta personal per la transferència tecnològica com a retorn de la inversió en recerca. I, per aconseguir-ho, hem rebut el suport de l’ICIQ i d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), que ens han ajudat a fer el pas definitiu. Sense aquesta aposta personal i institucional, els resultats obtinguts durant anys de recerca solen perdre’s com a valor afegit cap a la societat, però amb aquesta iniciativa esperem contribuir i potenciar el desenvolupament econòmic amb la creació de riquesa i d’ocupació de qualitat. A més, la innovació en el camp de les cleantech (tecnologies netes) i l’esforç per aturar i revertir el canvi climàtic representen un al·licient addicional.

MAP: A l’ICIQ fa diversos anys que perseguim el format d’empresa derivada, però no sempre es donen les condicions adequades perquè un projecte tan complex culmini amb èxit. En aquest cas, teníem una tecnologia amb un potencial immens, tant científic com comercial, i un equip molt entusiasta que ha permès, per fi, fer realitat un somni de l’institut des de la seva creació. Actualment treballem molt intensament amb altres unitats d’investigació i projectes innovadors per llançar noves empreses derivades. En el meu grup de recerca, per exemple, tenim previst crear una empresa dedicada a la química en flux, una branca de la química que serà clau per al desenvolupament de la indústria farmacèutica del futur.

 

Per quina raó creuen que la creació d’empreses derivades encara és inusual entre els centres de recerca catalans?

MAP: Podria ser senzillament perquè no estem avesats a aquest model, tan comú en països com ara el Regne Unit o els Estats Units. Malgrat això, a poc a poc les empreses derivades van sent més habituals. Un dels primers doctors de l’ICIQ, Alfons Nonell Canals, va fundar una de les empreses amb més èxit del panorama biotecnològic català, Mind the Byte. També ara disposem de programes com ara Incubator Call de l’ICIQ i la Fundació “La Caixa”, o Ignite del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que em fan veure el problema de forma molt optimista: en realitat, haver fet poc és una oportunitat per construir i créixer.

CSP: Creiem que és un problema cultural. Se’ns ha educat per témer el fracàs i aquesta por ens impedeix arriscar-nos en projectes nous o endinsar-nos en camps que no dominem. Qualsevol iniciativa empresarial presenta riscos, però si, a més, comporta un alt grau d’innovació, la incertesa augmenta. El risc és alt, però el potencial també. Hem de perdre aquesta por al fracàs i veure les empreses derivades com a oportunitats.

També cal assenyalar que el procés no és tan simple com hauria de ser. A més de la incertesa empresarial, existeix una incertesa burocràtica molt elevada. Se suposa que la creació d’una empresa és una forma de crear riquesa i sembla positiu disposar de tants ajuts com sigui possible per començar a caminar. Però no sempre s’aconsegueix un suport fàcil i directe. Per a molts temes, se’ns han exigit exactament els mateixos requisits que a una multinacional i sembla evident que aquest no hauria de ser el cas. Malgrat tot, hem decidit seguir endavant perquè creiem en el nostre projecte.

 

Com a màxima responsable del projecte empresarial, recomana aquesta alternativa a perfils de joves investigadors com vostè?

CSP: Sense cap mena de dubte. Això sí, sempre cal ser conscients que una bona idea o un bon producte són una condició necessària, però no suficient. És fonamental que hi hagi un problema o una necessitat al mercat als quals donem solució, que a més tinguem clar que la competència existeix i que validem l’interès del client potencial pel nostre producte. Per acabar, però no menys important, cal que fixem una estratègia que ens porti on vulguem arribar. Si tots aquests factors es compleixen… endavant! Tenim els ingredients per a l’èxit. L’experiència segur que valdrà la pena.