• Imprimeix

Butlletí RECERCAT
El BSC–CNS liderarà el desenvolupament del xip europeu

El Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC–CNS) liderarà el desenvolupament científic dels futurs xips europeus, un projecte impulsat per la Comissió Europea (CE) per garantir la sobirania tecnològica d’Europa i la competitivitat industrial del continent.

31/01/2018 10:01
R134_CENT_xip europeu

El superordinador MareNostrum 4 / David Airob

L’elecció del BSC–CNS suposarà una inversió d’uns 240 milions d’euros de fons europeus fins al 2021, que seran gestionats des de Barcelona. Està previst que aquesta inversió augmenti en la propera dècada a mesura que es desenvolupi una indústria de microprocessadors europea pròpia.

El desenvolupament de l’euroxip s’ha adjudicat, d’entre els tres candidats que optaven al projecte, a un consorci que té el BSC–CNS com a líder científic i la multinacional francesa Atos / Bull com a líder industrial. Els 23 socis que formen part del consorci fins ara, i que es podrien ampliar en el futur, inclouen, entre d’altres, l’empresa alemanya BMW, la francesa Kalray i la italiana E4, a més dels principals centres de supercomputació europeus.

Aquesta associació s’emmarca en el gran projecte EuroHPC (High-Performance Computing o supercomputació d’altes prestacions), que la CE considera estratègic per evitar que Europa quedi endarrerida respecte als Estats Units, la Xina i el Japó en capacitat de computació. Segons els experts, si Europa no té el control sobre els xips que fa servir, s’exposarà que l’espiïn a través dels processadors que compri per fer servir, i a més perdrà capacitat de computació i, per tant, deixaria de ser competitiva en mercats estratègics.

El segon gran objectiu d’aquest projecte és el desenvolupament i la instal·lació properament de quatre superordinadors europeus, que tindran capacitats de computació superiors a les de qualsevol màquina actual. El projecte EuroHPC preveu instal·lar els dos primers superordinadors cap al 2021, i els altres dos, tres anys més tard.

Tot i que encara no estan adjudicats, la data del 2021 coincideix amb el moment en què caldrà substituir l’actual MareNostrum 4 del BSC–CNS pel futur MareNostrum 5. Atès que els MareNostrum formen part de la xarxa europea de supercomputació PRACE, i per tant donen servei a usuaris del conjunt d’Europa, el més probable és que una de les primeres màquines de l’EuroHPC sigui aquesta. Això suposaria una aportació de 120 milions d’euros de la Unió Europea per construir a Barcelona un superordinador capaç de realitzar 200.000 bilions d’operacions per segon, 20 vegades més que l’actual.

El fet que a partir d’ara la Comissió Europea assumeixi la inversió d’aquestes màquines comporta un canvi de paradigma que mostra la prioritat que Brussel·les dona a aquesta qüestió, ja que fins ara els superordinadors europeus havien estat finançats internament per cada país.