• Imprimeix

Aroma de roses a partir de residus agroindustrials

Investigadors del Grup d’Investigació en Compostatge (GICOM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han aconseguit per primera vegada extreure aromes florals de roses, gessamí i jacint fent servir la fermentació en estat sòlid (FES) a partir d’uns microorganismes que tenen l’habilitat de transformar certes matèries primeres —com els residus de canya de sucre— en aromes amb valor afegit. Amb aquest bioprocés han aconseguit extreure d’una manera més senzilla i barata dos dels compostos més utilitzats en les indústries de cosmètica, d’higiene personal, de productes de neteja i d’alimentació.

30/11/2018 10:11
R142_UNI_aroma de roses

Principi de transformació «de residu a producte»

Les aromes es fan servir en la indústria per millorar les característiques organolèptiques d’una gran varietat de productes, la qual cosa influeix en la percepció dels consumidors. Un dels compostos més utilitzats en sectors com el de les fragàncies, l’alimentació i el químic és el 2-feniletanol (2FE), que desprèn olor de roses i s’utilitza en perfumeria, producció de sabons i xampús i elaboració de refrescs sense alcohol. A més, gràcies a les seves propietats antibacterianes també és un additiu valorat en desinfectants, productes de neteja i higiene personal. Una altra de les aromes amb olor de flors és el 2-fenetil acetat (2FEA), que, sol o en combinació amb el 2FE, s’afegeix a productes cosmètics, fragàncies, sabons de bany i altres productes no cosmètics com netejadors i detergents.

Tant el 2FE com el 2FEA es troben a la natura; el primer, en plantes com les roses, el gessamí o el jacint, i el segon, en diversos arbres de fulla perenne com els pins i el claveller. L’extracció d’ambdós compostos és costosa i complexa, atesa la baixa concentració en què es troben.

Una manera de suplir la demanda creixent d’aquests additius és a través de la síntesi química, però l’ús de catalitzadors àcids i bàsics, així com les dures condicions de la reacció, tendeixen a produir compostos no desitjats amb males olors que n’afecten la qualitat.

Així, doncs, la biosíntesi microbiana i la biotransformació apareixen com a possibles alternatives, atesa l’habilitat d’alguns microorganismes per transformar certes matèries primeres en aromes amb valor afegit. Precisament en aquesta línia treballa el grup d’investigació GICOM de la UAB, que persegueix obtenir el benefici d’aquesta capacitat dels microorganismes utilitzant la FES, integrant-la amb l’ús de residus agroindustrials com a font de matèria primera, juntament amb el desenvolupament d’estratègies d’operació més eficients i sostenibles. D’això s’obtenen bioprocessos amb baix impacte ambiental, capaços de produir aromes amb valor afegit en sistemes basats en l’ús de residus.

En concret, el GICOM ha investigat la producció de 2FE i 2FEA per mitjà de la FES de bagàs de canya (residu de la indústria del sucre) utilitzant el llevat Kluyveromyces marxianus. Aquesta recerca ha demostrat, per primera vegada, que un sistema FES basat en residus es pot utilitzar per produir aquestes aromes. També es va trobar que la implementació d’una alimentació fraccionada (fed-batch) és la millor estratègia quant a producció i eficiència del sistema.

Els resultats posen de manifest el potencial de la FES com a alternativa viable per produir 2FE i 2FEA, seguint el principi de transformació «de residu a producte».

 

O. Martínez et al., Bioproduction of 2-phenylethanol and 2-phenethyl acetate by Kluyveromyces marxianus through the solid-state fermentation of sugarcane bagasse,
Applied Microbiology and Biotechnology, 102, 4703-4716(2018).