• Imprimeix

Altres dones de ciència rellevants

Hipàtia d'Alexandria (380-415)
Filla de Theon, matemàtic i cap del Museu d'Alexandria a Egipte. Va fer importants aportacions en els estudis matemàtics del seu pare. És considerada la primera dona matemàtica i astrònoma de la història, a més d'una seguidora de la filosofia del neoplatonisme. Hi ha un cràter i un espadat lunar amb el nom d'Hypatia.

Maria la Profetessa (segle III?)
Es creu que és una de les primeres figures conegudes de la tradició alquímica. Segons algunes fonts, li devem la descripció de procediments que avui s'empren en un laboratori: la destil·lació, la sublimació, la filtració, la dissolució, la calcinació i la copel·lació o separació dels metalls nobles. Va inventar diversos aparells, dels quals el bany Maria és el més conegut.

Hildegarda de Bingen (1098-1179)
Va néixer a Bermersheim (Alemanya), en el si d'una família noble del Palatinat. Va ser cosmòloga i metgessa, i una de les personalitats intel·lectuals i místiques més importants de l'època. Va ser abadessa del convent benedictí de Disibodenberg i fundadora d'altres monestirs. Es va fer famosa per les seves cures i per la seva destresa mèdica. Feia ressaltar les virtuts de tot el seu entorn tant des del punt de vista mèdic com alimentari o mediambiental.

Marie Meurdrac (s. XVI?)
No hi ha dades massa exhaustives sobre la seva vida o sobre la seva formació. Va escriure un llibre La Chymie charitable et facile en faveur des dames, amb receptes de química pràctica i quotidiana (adobs i ungüents). Està estructurat en sis parts que tracten sobre principis de laboratori, aparells i tècniques, animals, metalls, propietats i preparació de medicines simples i compostos medicinals i cosmètics. Inclou també taules de pesos i 106 símbols alquímics. El llibre conté advertiments sobre la utilització d'algunes substàncies, com ara el mercuri, emprades per blanquejar la pell i considerades tòxiques.

Marie de Gournay (1565-1645)
Va néixer i va morir a París, en el si d'una família d'origen noble. Es va introduir en els treballs alquímics com a mitjà d'expansió intel·lectual, però el seu afany investigador va topar amb crítiques i atacs de tota mena. Presentava públicament en els salons de l'època les seves idees a favor de l'alquímia i de la igualtat de les dones per accedir al coneixement.

Margaret Cavendish (1623-1673)
Duquessa de Newcastle. Va participar en la formulació de les primeres teories moleculars precursores de la teoria actual i en les discussions més importants de l'epoca sobre la matèria i el moviment, l'existència del buit, la naturalesa del magnetisme, el color, el foc, la percepció i el coneixement. Va criticar alhora els experimentalistes i el dualisme cartesià matèria/esperit, ja que sota el seu punt de vista només existia la matèria.

Anne Conway (1631-1679)
Comtessa de Conway, de família aristocràtica. Va estudiar a Cambridge. Va ser una excel·lent estudiant de llengües clàssiques, però també de matemàtiques i ciències. Considerava que existia una unitat de cos i esperit que era el resultat de la unió entre els principis masculí i femení. Va escriure un bloc de notes que es va editar pòstumament amb el títol de The Principles of the Most Ancient and Modern Philosophy, on estudia els sistemes filosòfics de Descartes, Hobbes i Spinoza i va més enllà de les discussions de l'època, ja que supera el dualisme entre els conceptes de mònada i àtom.

Anna Maria Sybilla Merian (1647-1717)
Filla d'un artista i gravador molt conegut, va ser l'entomòloga mes citada del segle XVIII i va deixar la seva empremta amb la identificació de sis plantes i nou papallones. Estudiava els cicles de vida dels insectes, sobretot de les erugues, amb l'objectiu de trobar varietats dels cucs de seda que poguessin emprar-se per obtenir teles fines i duradores.

Maria Winkelmann (1670-1720)
Astrònoma, es va casar als 22 anys amb Gottfried Kirch, el seu professor, del qual es va convertir en col·laboradora. Va fer les observacions i els càlculs necessaris per confeccionar el calendari i el 1702 va descobrir un cometa. A la mort del seu espòs, li va ser denegada la plaça que ell tenia a l'Acadèmia de Ciències de Berlín per tal d'impedir la creació d'un precedent d'autoritat femenina en astronomia.

Mary Wortley Montagu (1689-1762)
Escriptora i viatgera anglesa molt il·lustrada. Dona de diplomàtic, va haver de romandre a Turquia una temporada. Va lloar els coneixements i les capacitats curatives de les dones turques, descobridores d’una mena de vacuna contra la verola –la variolització–, pràctica immunològica comuna també des de feia segles a la Xina, l’Índia i el Mitjà Orient, que va tenir el valor d’inocular ella mateixa al seu fill. Va introduir aquesta pràctica al Regne Unit i al continent europeu, cosa que li va ocasionar la contestació -malgrat la seva provada efectivitat- de la classe mèdica i l’Església.

Maria Gaetana Agnesi (1718-1799)
Matemàtica italiana. Es va fer famosa pel seu llibre de càlcul diferencial i integral Institucions analítiques, publicat el 1748 i considerat el tractat més important de càlcul diferencial escrit fins aleshores. És coneguda per la formulació d'una corba cúbica, la 'versiera' o 'cúbica d'Agnesi'. Va prendre possessió d'una plaça de matemàtiques i filosofia natural a la Universitat de Bolonya, però després de la mort del seu pare va abandonar l'activitat científica per dedicar-se als estudis religiosos i a fer obres de caritat.

Nicole Lepaute (1723-1788)
Astrònoma francesa. Va calcular la taula d'oscil·lacions dels pèndols per unitat de temps i longitud, tot i que va ser publicada com a obra del seu marit. El 1762 va calcular l'hora exacta d'un eclipsi solar que va esdevenir el 1764, i va proporcionar un mapa de l'extensió de l’eclipsi al llarg d'Europa, amb intervals de 15 minuts. En 1759 Lepaute també va realitzar prediccions sobre la tornada del cometa Halley i va determinar de quina manera la gravetat dels planetes pot afectar la trajectòria d'un cometa.

Marie-Anne Pierrette Paulze (1758-1836)
Química francesa. Es va casar als 14 anys amb el químic Antoine-Laurent Lavoisier, que es va fer càrrec de la seva instrucció. Va participar activament en la realització de les experiències al laboratori, la redacció dels quaderns de notes dels experiments i la confecció de les il·lustracions dels aparells i els muntatges, que va dibuixar amb gran precisió. Particularment rellevants són les il·lustracions del 'Tractat elemental de química'. Després de la mort a la guillotina del seu pare i de Lavoisier, Marie va dirigir un "saló científic".

Jane Marcet (1769-1858)
Divulgadora científica anglesa. El seu llibre Conversacions en Química, publicat anònimament el 1805, és un diàleg informal entre una professora i les seves alumnes, Emily i Caroline, sobre els descobriments de l'època de Galvani, Volta, Franklin, Priestle, Berzelius, Lavoisier i Berthollet, entre d'altres. Va escriure els llibres científics més populars i influents de principis del segle XIX.

Elizabeth Fullhame (?)
Científica britànica de família culta. Va escriure Assaig sobre la combustió (1794), el propòsit del qual era trobar aplicacions pràctiques als seus experiments. Aviat, però, es va passar al camp teòric. Va rebutjar en part la teoria de Lavoisier de la combustió així com la teoria del flogist. Va ser elegida membre honoràri de la Societat Química de Filadèlfia, i el llibre va ser reimprès el 1810.

Sophie Germain (1776-1831)
Va néixer en una família burgesa i comerciant. Va treballar sobre la teoria dels números seguint els mètodes proposats per Gauss. El teorema que porta el seu nom va ser la fita més destacada, des de 1753 fins a 1840, per demostrar l'últim teorema de Fermat. Posteriorment, la seva recerca es va orientar cap a la teoria de l'elasticitat; i el 1816 va aconseguir el Premi Extraordinari de les Ciències Matemàtiques que l'Acadèmia de Ciències de París atorgava al millor estudi que explicaria mitjançant una teoria matemàtica el comportament de les superfícies elàstiques.

Mary Somerville (1780-1872)
Va tenir una posició i una indiscutible reputació professional i científica. Quan va començar a realitzar experiments a casa seva, era el seu marit qui havia de fer arribar els resultats a la Royal Society. Va ser escollida per la societat científica per realitzar la traducció de la Mecànica Celeste de Laplace. Va ser una ferma defensora de la igualtat dels drets per a les dones i, per tant, de l'educació científica d'aquestes.

Ada Lovelace (1815-1852)
Filla de la matemàtica Annabella Milbanke i el poeta Lord Byron, va ser una personalitat rellevant del món de les matemàtiques, influenciada fonamentalment per la seva mare. Va ser ajudant del matemàtic i inventor britànic Charles Babagge, amb qui va col·laborar per desenvolupar la màquina analítica, precursora del primer ordinador, i que permetia calcular qualsevol funció algebraica. Ada Byron és considerada la primera programadora de la història. El llenguatge de programació ADA, que es va desenvolupar a finals dels anys setanta, rep aquest nom com a homenatge a Ada Byron.

Maria Mitchell (1818-1889)
Va ser la primera dona astrònoma dels Estats Units, la primera bibliotecària de Nantucket Atheneum, la primera dona admesa a l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència, la primera professora d'astronomia dels Estats Units d'Amèrica del Nord i la primera dona acceptada per l'Acadèmia d'Arts i Ciències. El seu interès per les matemàtiques i la ciència la va portar a aprendre astronomia. El 1847 va descobrir un cometa amb un telescopi (Cometa Mitchell 1847 VI). En el camp polític, el 1873 va formar part d'una reforma educativa a favor de les dones, i va acabar sent escollida presidenta de l'associació.

Sófia Kovaléskaia (1850-1891)
Matemàtica russa. Nascuda a Moscou en el si d'una família latifundista, va haver de contreure matrimoni de conveniència per poder estudiar fora del seu país. Va elaborar treballs rellevants sobre les equacions diferencials, les integrals abelianes i els anells de Saturn. El 1881 va ser la primera dona catedràtica i el 1889 va rebre un premi de l'Acadèmia Sueca de Ciències i va ser elegida membre de l'Acadèmia de Ciències Russa.

Henrietta Swan Leavitt (1869-1921)
Va començar a treballar com a voluntària a l'Observatori d'Harvard el 1895, com la majoria de les ajudantes. Va arribar a ser la responsable del Departament de Fotometria fotogràfica. La seva contribució teòrica més important va ser l'establiment del període de lluminositat d'unes estrelles variables que ho fan de manera regular.

Irène Joliot-Curie (1897-1956)
Física francesa especialitzada en el camp de la física nuclear. Va estudiar la radioactivitat artificial i les transmutacions nuclears per bombardeig amb partícules. Premiada amb el Nobel el 1935, compartit amb el seu espòs Frédéric Juliot (1900 -1958). Signaven els treballs científics com si fossin un sol investigador, amb els cognoms Juliot Curie. Va treballar per al govern francès com a sotssecretària d'Estat per a la Investigació Científica. Va ser membre de la Comissió d'Energia Atòmica francesa i directora de l'Institut del Radi. Oficial de la Legió d'Honor, va rebre molts altres honors per la seva contribució a la física nuclear.

 

Barbara McClintock (1902-1992)
McClintock va iniciar la carrera científica a la Universitat de Cornell el 1919 i és considerada una de les especialistes en genètica més rellevants del segle XX. La seva recerca sobre transferència de posicions dels gens del blat de moro ha estat cabdal per a la comprensió dels processos hereditaris. L'any 1944 va rebre el prestigiós Academy of Sciences Nacional Award. El 1983 li fou atorgat el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina.

Rachel Carson (1907-1964)
Biòloga nord-americana. Treballà al US Bureau of Fisheries, organisme oficial d'investigacions pesqueres, i el 1962 publicà Silent Spring, un dels primers estudis sobre els efectes perniciosos de certes activitats humanes (especialment la indústria i l'agricultura) sobre el medi ambient. També va ser una de les primeres a alertar sobre els perills de la contaminació. El llibre contribuí decisivament a la creació d'una consciència ecològica en l'opinió pública. Altres llibres seus són Under the Sea Wind (1941) i The Edge of the Sea (1955).

Virginia Apgar (1909-1974)
Anestesiòloga nord-americana, inventora del test Apgar que expressa els resultats de les primeres observacions a què hom sotmet un infant per verificar-ne l’estat de vitalitat. Equival a la suma de les puntuacions parcials que s’obtenen en l'explorar el nadó un minut després del naixement. Hom considera els signes següents: coloració de la pell, freqüència cardíaca, resposta reflexa, to muscular, esforç respiratori. La mortalitat neonatal és inversament proporcional a la puntuació d’Apgar obtinguda durant el primer minut. Una valoració dels signes al cap de cinc minuts indica el sentit de l’evolució i té significació pronòstica.

Rosalind Franklin (1920-1958)
Científica anglesa, estudià a Cambridge i treballà en la investigació de l'aplicació dels raigs X a l'estructura del vidre, l'ADN i els virus. Posteriorment, les seves descobertes parcials sobre la difracció dels raigs X van ser decisives per descriure l'estructura helicoïdal de l'ADN, cosa que va permetre a Watson i Crick obtenir el Nobel de Medicina l'any 1962. Morí prematurament als 37 anys.

Data d'actualització:  18.10.2017