RECERCAT
El butlletí de la recerca a Catalunya
Secretaria d'Universitats i Recerca
Setembre 2018 #140

Catalunya

Canvis al capdavant de la Secretaria d’Universitats i Recerca
El mes de juliol passat, Francesc Xavier Grau va ser nomenat nou secretari d’Universitats i Recerca, i Joan Gómez Pallarès, nou director general de Recerca. Així mateix, Lluís Baulenas i Cases va ser nomenat nou secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya. Josep Pallarès Marzal continua sent el director general d’Universitats. Amb aquest equip, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, vol afrontar els reptes de la nova legislatura.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Centres CERCA i universitats: un model col·laboratiu d’èxit
El mes de maig passat va tenir lloc a Barcelona la conferència anual CERCA, que va aplegar per cinquè any consecutiu els principals representants dels centres CERCA per debatre aspectes estratègics d’interès per a l’evolució del sistema de centres. D’acord amb les dades que es van donar a conèixer en aquesta conferència, es consolida la col·laboració entre els centres CERCA i les universitats de Catalunya, la qual ha començat a donar fruits.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Món

L’estratègia espacial de la UE
La Unió Europea (UE) té la intenció de donar un fort impuls a la seva política espacial tractant alguns dels reptes més urgents d’avui, com ara lluitar contra el canvi climàtic, ajudar a estimular la innovació tecnològica i proporcionar beneficis socioeconòmics a la ciutadania, tot aprofitant que la infraestructura dels programes espacials de la UE està molt avançada.
Llegiu-ne més
shadow bottom
The Human Brain Project entra en la tercera fase amb 88 milions d’euros
El mes d’abril passat un dels principals vaixells insígnia de la Comissió Europea (CE), The Human Brain Project (HBP), va entrar en la tercera fase amb la signatura del segon acord específic de subvenció (SGA2) que finançarà l’HBP des de l’1 d’abril del 2018 fins al 31 de març del 2020 amb 88 milions d’euros.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Ciència

Observen la interacció entre el bosó de Higgs i el quark top
Científics del Gran Col·lisionador d’Hadrons (Large Hadron Collider o LHC), situat a la frontera entre França i Suïssa, han anunciat l'observació de successos amb un bosó de Higgs produït juntament amb un parell de quarks top. Aquest esdeveniment el van detectar de manera independent els dos principals equips internacionals que treballen a l’LHC: el CMS i l’Atlas, i permet als físics comprovar paràmetres crítics del mecanisme de Higgs en el model estàndard.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Nou mètode per transformar cèl·lules de la pell en cèl·lules mare pluripotents
Investigadors de l’Institut Karolinska de Suècia i de la Universitat de Hèlsinki de Finlàndia han aconseguit per primer cop induir amb èxit la conversió de cèl·lules de pell humanes en cèl·lules mare pluripotents mitjançant l’activació dels mateixos gens cel·lulars.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Innovació

Millores en l’eficiència dels vehicles elèctrics gràcies a la col·laboració en R+D d’universitats i empreses
El centre de recerca Motion Control and Industrial Applications (MCIA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb el Centre Tècnic de SEAT i l’empresa Mavilor, ha desenvolupat una cadena de tracció que permetrà fabricar vehicles elèctrics més econòmics, robustos i eficients.
Llegiu-ne més
shadow bottom
WeAR Technologies: rehabilitació física basada en tecnologia portable i intel·ligència artificial
L’empresa emergent catalana WeAR Technologies ha creat un sistema que facilita a pacients i terapeutes el seguiment de la rehabilitació física. El sistema funciona a través d’una aplicació que es connecta a una sèrie de sensors portables (wearables), els quals es col·loquen en el pacient i permeten monitorar de manera automàtica els exercicis que fa, i corregir-los en cas necessari. Al mateix temps, el sistema envia informació als professionals per ajudar-los a personalitzar i millorar els tractaments.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Universitats i centres

Un treball multidisciplinari ha aconseguit reconstruir les rutes comercials de l’antic imperi romà
El treball conjunt d’historiadors, matemàtics, informàtics i físics experts en xarxes complexes ha permès reconstruir com era el comerç de l’antic imperi romà. L’estudi ha mostrat que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia fluxos importants i que l’Atlàntic era la ruta principal per transportar l’oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense) fins al nord d’Europa (vall del Rin Britània o Bèlgica), en contraposició a les teories que prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial.
Llegiu-ne més
shadow bottom
La URV i IBM desenvolupen un programari per gestionar dades massives en segons
Investigadors del Grup de Recerca d’Arquitectura i Serveis Telemàtics de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb l’empresa IBM, han dissenyat un nou programari de computació al núvol capaç de gestionar grans quantitats de dades en segons. El programa, de codi obert, es troba al núvol d’aquesta empresa i ha estat creat per Josep Sampé, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV. El projecte està en fase de producció i s’estan fent demostracions internacionals de la potència massiva de processament de dades que té. Forma part d’un projecte de codi obert de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Llegiu-ne més
shadow bottom
“La teràpia gènica aconsegueix guarir la diabetis tipus 2 i l’obesitat i contraresta factors adversos de l’envelliment”
El passat mes de juliol es feien públics els resultats d’una recerca liderada per la investigadora ICREA Acadèmia del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG) de la UAB, Fàtima Bosch, a qui entrevistem en aquest número de RECERCAT, que havia estat capaç de desenvolupar una teràpia gènica per guarir la diabetis tipus 2 i l’obesitat en ratolins. La investigació, publicada a la revista EMBO Molecular Medicine, demostrava per primer cop que és possible contrarestar l’obesitat i la resistència a la insulina gràcies a l’administració d’un vector viral modificat genèticament que causa que els animals produeixin de forma continuada la proteïna terapèutica.
Llegiu-ne més
shadow bottom
ALFRED, un nou mètode estadístic desenvolupat entre el CRG i l’IRB Barcelona, identifica nous gens relacionats amb el risc de càncer
Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG), en col·laboració amb l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), han desenvolupat un nou mètode estadístic per identificar sistemàticament gens que contribueixen al risc de patir càncer hereditari a partir de dades de seqüenciació de tumors. El mètode permet trobar variants de risc sense una mostra de control. És a dir, no és necessari comparar mostres de pacients amb càncer amb les de persones sanes.
Llegiu-ne més
shadow bottom
El VHIO descobreix com es poden eliminar les cèl·lules tumorals dorments
Les cèl·lules tumorals dorments estarien darrere de la resistència als tractaments d’alguns càncers, com també de les recaigudes de pacients aparentment curats. Una recerca duta a terme per investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha descobert que la inhibició del gen TET2 es mostra eficaç a l’hora d’eliminar aquestes cèl·lules, que funcionen com a llavors del càncer. La recerca ha permès definir un biomarcador que ajuda a predir si el pacient desenvoluparà resistència o si recaurà en el càncer.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Bits de terminologia

Volen dir el mateix els sufixos -gen o -gènic? Un matís gens negligible
Les formes sufixades d’origen grec -gen -gena, i -gènic -gènica són molt productives en la formació de termes dels àmbits de les ciències de la vida i de la salut. Però no tenen el mateix significat i és recomanable, per raons de precisió, no utilitzar-les indistintament en la creació de nous termes. Cal valorar en cada cas quin és el sufix més apropiat segons allò que es vulgui denominar.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Recursos educatius

Missió ALBA, un nou projecte educatiu per a alumnes de primària
El sincrotró ALBA inicia un nou projecte educatiu anomenat «Missió ALBA» per fer els alumnes de primària partícips de la ciència. Aquest projecte s’adreça a alumnes de cinquè i sisè de primària de tot l’Estat, als quals ofereix recursos docents i una experiència vivencial al sincrotró.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Oberta la inscripció per a les Tertúlies de Literatura Científica i el Premi Llegim Ciència
Les Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i el Premi Llegim Ciència (PLC), promoguts per la Universitat de Vic i la Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), són una proposta d’innovació docent dirigida a estudiants universitaris i d’educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Recomanacions

Difusió de projectes europeus de recerca a les xarxes socials
La Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea ha publicat una guia destinada a incrementar l’impacte dels projectes europeus de recerca gràcies a les eines que les xarxes socials proporcionen.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Tarraco 360°, una visita virtual per la Tarragona romana
El projecte Tarraco 360° recull el treball científic realitzat pel grup de recerca SETOPANT i el converteix en un recorregut virtual que permet visitar en 3D els monuments que són Patrimoni de la Humanitat de la ciutat de Tarragona.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Manícula o com es fan accessibles els textos antics als lectors actuals
Manícula és un espai dedicat a l’edició i l’anotació de textos catalans antics a partir de les tasques editorials portades a terme al Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona i a l’Editorial Barcino. Vol mostrar quines són les principals feines que desenvolupa el filòleg editor de textos, amb quins problemes s’ha d’enfrontar i com els pot resoldre per tal de fer accessibles els textos antics als lectors actuals.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Oberta la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2019 de l’IEC
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert la convocatòria dels Premis Sant Jordi 2019, que s’atorguen a persones i a obres que destaquen per la seva vàlua científica o acadèmica. La convocatòria està integrada per 49 premis i set ajuts i borses d’estudi.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Butlletins del Centre d’Estudis Demogràfics
El Centre d’Estudis Demogràfics (CED) difon la seva recerca a través dels seus dos butlletins de difusió, Perspectives Demogràfiques (butlletí d’actualitat demogràfica) i el butlletí d’activitats i notícies, a més dels serveis que ofereix en l’àmbit de la demografia aplicada, especialment en el camp de les projeccions de població.
Llegiu-ne més
shadow bottom

Novetats del web

Nous guardons Narcís Monturiol a la pàgina web de la SUR
El Govern va acordar el passat dia 12 de setembre concedir de nou la medalla i la placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.
Llegiu-ne més
shadow bottom
Twitter Facebook Imprimeix
Contacte | Alta Butlletí | Baixa Butlletí | Tots els números | Avís legal

ISSN: 1886-676X | Dipòsit legal: 89857472

Generalitat de Catalunya